Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 13,50€

Comprar Entrades

Cartellera /

In memoriam. La quinta del biberó

1938. Tenen 17 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-39). Els nois de La Kompanyia Lliure debuten recordant la lleva del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge.

La batalla de l’Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d’ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim.
L’Exèrcit Popular de la República a l’Aragó acabà desbandant (l’abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l’objectiu de tornar-se’n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas.
Segons assenyalà Negrín (president del govern de la República) no hi havia entre el Segre i Barcelona cap força militar lleial, per la qual cosa si els franquistes haguessin atacat des del cap de pont que tenien a Balaguer, haurien ocupat la capital catalana sense dificultat, i la guerra s’haguera acabat un any abans. Però el dictador, com ha explicat el coronel Blanco Escolà, era un militar incompetent i africanista, i en contra del parer dels seus generals –com Aranda, cap de l’exèrcit de Galícia; com García Valiño, cap de l’exèrcit del Maestrat; com Martínez Campos, cap de l’artilleria– Franco, en lloc d’ocupar la resta de Catalunya (ja havia conquerit Lleida i la dreta de les Terres de l’Ebre), marxà des de Vinaròs, per on havia aïllat Catalunya de la resta del territori republicà, cap a València per allargar la guerra.
Aquesta digressió franquista permeté reorganitzar l’exèrcit de l’Ebre, format a partir de les unitats republicanes destrossades a l’Aragó. La base d’aquest nou exèrcit foren el V Cos d’Exèrcit dirigit per Juan Modesto i format per les divisions 3a. Tagüeña, l’11a. Lister i la 45 Internacional Hans Khale. Per cobrir les nombroses baixes, s’ordenà la realització de noves lleves el 13 d’abril, entre elles la lleva del 1941, que seria formada pels qui haguessin d’anar a servir l’any 1941 quan tinguessin 21 anys, però les necessitats de la guerra els obligà a fer-la quan en tenien 17 o 18. A Federica Montseny s’atribueix la frase que eren tan joves que encara prenien el biberó. Envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un elevat preu en vides, molts d’ells cregueren que combatien per la causa de la llibertat, tal com em digué el meu pare.
Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània (URV).

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos

In memoriam. La quinta del biberóIn memoriam. La quinta del biberóIn memoriam. La quinta del biberóIn memoriam. La quinta del biberóIn memoriam. La quinta del biberó

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui he vist aquesta obra al Lliure escrita i dirigida per Ll. Pasqual. Ens parla de la batalla de l’Ebre i dels 30.000 soldats reclutats amb només 17 i 18 anys i que per la seva edat es coneixen per “la quinta del biberó”. Podem dir que l’obra es divideix en tres parts, la primera quan són requerits oficialment a l’abril del 38, la segona la convivència entre ells abans i després d creuar l’Ebre i que quan ho aconsegueixen s’han de atrinxerar per lluitar, i l’última al novembre quan els supervivents que queden inicien la retirada. Pascual ha fet un minuciós i colpidor treball que l’ha portat un any entrevistant i recollint el testimoni d’alguns supervivents que ara tenen 96 anys. Els sis joves actors de la Kompanyia Lliure fan un esplèndid treball de la mateixa manera que els músics i el cantant en l’acompanyament amb una encertada música barroca de Monteverdi. No m’ha acabat de fer el pes les projeccions que durant tota l’obra es van passant encara que potser no he prestat massa atenció perquè m’interessava més el que hi havia a escena. Magnífica la posada en escena, austera però totalment d’acord amb el tema. I tot i que és la part màs crua el final és sorprenent. Considero imprescindble veure-la.

    19/10/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    No es una crítica del que va passar sino una forma d’explicar uns fets a partir de les històries de sis nois de disset anys. Testimoni i homenatge, que parla de la guerra, que dona veu als morts en combat i un acte de reconeixement a aquesta generació. I que dir del repartiment!| Uns actors dalt l’escenari que no interpreten sino que es deixan la pell en escena, sobrats de talent i carisma. M’ha emocionat

    26/10/2016

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Los chicos de la Kompanyia han empezado muy muy fuerte. Tanto que no se yo si en las sucesivas obras van a poder estar a la altura. Lo digo porque en este homenaje a los niños que murieron en combate en los ultimas días de la guerra del Ebro lo hacen tan y tan bien que me parece casi imposible superarlo.
    El tema emociona. Hay mucho dolor y mucho silencio con las víctimas de la guerra y a casi todos nos toca con algún familiar. Algún abuelo, tío, etc…

    Yo salí de teatro con lágrimas en los ojos. Emocionado y agradecido a Lluis Pasqual por darnos este poquito de verdad que durante tantos años se nos ha negado.
    Un minuto de silencio para la victimas de la Quinta del Biberó

    06/11/2016

  • 12345

    Jordi

    Un document fantàstic amb un grup de joves actors que pugen amb força tot i que alguns se’n veuen ressentits de la qualitat dels altres. Els espectacles d’en Pasqual mai m’han agradat, però trobo que aquí tot l’equip es llueix. I això que diuen que treballar per ell és una tortura! La meva puntuació 9/10.

    13/12/2017

Articles relacionats