Enfrontar-se a la figura de Federico García Lorca en el teatre actual és una arma de doble tall. Com sorprendre el públic amb un personatge del qual ja creiem saber-ho tot? El risc de caure en el clixé és alt; no obstant això, el muntatge de Pep Tosar esquiva qualsevol parany acadèmic i l’aconsegueix amb escreix. Perquè tal vegada no descobreixes res nou, o sí, però és com t’ho relata. Federico García, en el Teatre Raval, és un viatge biogràfic de 90 minuts que desborda dinamisme, sensibilitat i poesia. La genialitat de la proposta radica en la seva naturalesa híbrida: durant la representació, la frontera entre el teatre, el documental, el recital poètic i el concert es desdibuixa per complet. L’espectador navega en una incertesa formal, però amb una certesa absoluta: està davant una representació excelsa que rendeix un homenatge magnètic al poeta granadí. El muntatge marida amb mestratge diferents disciplines —teatre, dansa, música en directe i projeccions visuals— aconseguint fer un volt de rosca inèdita a l’univers lorquià. És un muntatge multidisciplinari que capta l’atenció del públic des del minut un. Entre la gran quantitat de moments memorables que regala l’obra, destaquen al meu entendre especialment tres: el bellíssim i complex retrat de la seva amistat amb Salvador Dalí, l’enlluernador tema musical que adorna l’etapa de García Lorca a Cuba i La Barraca que reviu el vessant més compromès del poeta. En definitiva, Tosar rescata al mite i fa vibrar a l’home. Una obra imprescindible per a redescobrir a Federico des de l’emoció pura.
Enfrontar-se a la figura de Federico García Lorca en el teatre actual és una arma de doble tall. Com sorprendre el públic amb un personatge del qual ja creiem saber-ho tot? El risc de caure en el clixé és alt; no obstant això, el muntatge de Pep Tosar esquiva qualsevol parany acadèmic i l’aconsegueix amb escreix. Perquè tal vegada no descobreixes res nou, o sí, però és com t’ho relata.
Federico García, en el Teatre Raval, és un viatge biogràfic de 90 minuts que desborda dinamisme, sensibilitat i poesia. La genialitat de la proposta radica en la seva naturalesa híbrida: durant la representació, la frontera entre el teatre, el documental, el recital poètic i el concert es desdibuixa per complet. L’espectador navega en una incertesa formal, però amb una certesa absoluta: està davant una representació excelsa que rendeix un homenatge magnètic al poeta granadí.
El muntatge marida amb mestratge diferents disciplines —teatre, dansa, música en directe i projeccions visuals— aconseguint fer un volt de rosca inèdita a l’univers lorquià. És un muntatge multidisciplinari que capta l’atenció del públic des del minut un.
Entre la gran quantitat de moments memorables que regala l’obra, destaquen al meu entendre especialment tres: el bellíssim i complex retrat de la seva amistat amb Salvador Dalí, l’enlluernador tema musical que adorna l’etapa de García Lorca a Cuba i La Barraca que reviu el vessant més compromès del poeta.
En definitiva, Tosar rescata al mite i fa vibrar a l’home. Una obra imprescindible per a redescobrir a Federico des de l’emoció pura.