En el teatre moltes vegades és més important el camí que els resultats, però en ocasions també és molt interessant veure en el resultat tot l’esforç i el valor que hi ha hagut darrere. Veure a aquest grup de veïns i veïnes del Casc Antic a dalt de l’escenari és un gust que per si mateix ja val la pena, però si a sobre t’ofereixen un espectacle en el que s’ajunten els contes, la dansa contemporània i els audiovisuals tot augmenta de valor. Concretament s’escenifiquen parts de Blancaneus i La rateta presumida, barrejades amb imatges d’immigrants intentant creuar la frontera per Melilla. Sé que pot resultar desconcertant, però és cert que hi ha moments en que es dóna una forta connexió entre totes dues escenes… encara que el significat que un li pugui donar és totalment lliure. Per a mi era com si algú em volgués dir, “no m’expliquis contes; el que està passant de veritat és això que tens al darrere”. I si a sobre ho sumem a idees com el valor, l’esforç i la recompensa -elements clàssics de tot conte- la relació es farà encara més evident, tant amb les imatges com amb la realitat d’aquests actors-ballarins que superen cada dia les barreres que causen els problemes de mobilitat, els dolors o simplement els anys. No hem d’oblidar que una de les integrants va complir 92 anys el dia abans de la funció… un element que afegeix mèrit, gosadia i sentit -molt de sentit- a aquestes Fantasies d’un temps, que per a tots ells no són fantasies sinó el treball real de tot un any.
Enllaç copiat!