Estrip-tesi

6/08/2018

La por de l’artista a mostrar les seves pròpies pors

ESTRIP-TESI escrita i dirigida per Roger Torns és el tercer projecte de la companyia productora H.I.I.I.T. Una companyia nascuda amb l’ambició de crear cops a l’estat d’ànim i sinergies i de les que les seves primeres produccions han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett i “Hàbitat (Doble penetració)” que vam veure a la Sala Atrium.

Per la seva part, Estrip-tesi és un collage de qüestions i llenguatges escènics. El seu creador, Roger Torns, explica que «l’espectador es troba un espai molt dividit amb escenes de diferents tons, amb una pel·lícula en directe, un documental, objectes i òpera per parlar de l’expropiació de la cultura per instal·lar-hi la por».

La llàstima ha estat, en el nostre cas, que una errada en les connexions de la càmera de vídeo no ha fet possible veure la creació de la pel·lícula en directe a la que fa referència. Ho han resolt amb humor però certament ens hem quedat amb una proposta incompleta tal com havia estat concebuda.

Segons manifesta Roger Torns han aprofitat l’oportunitat per endinsar-se en l’univers del poeta, Joan Brossa, tant pel que fa a la seva obra com en el seu estil tan particular de generar interrogants amb la seva especial poesia.

Ja sabem que qualsevol intent d’explicar l’obra d’en Brossa és inútil, ja que era una persona que no distingia entre gèneres o disciplines i tenia una visió transgressora d’absolutament tot. L’absurd està present a tota la proposta.

Un espectacle que vol parlar de l’expropiació de la cultura en tots els seus sentits, i que partint del món de Brossa i el seu univers plural vol aconseguir fer volar coloms i conquerir la imaginació.

Ens parla de la por de l’artista a mostrar les seves pròpies pors. Dels interessos polítics que primen la rendibilitat per sobre de tot. De la persecució artística. Dels artistes als quals se’ls nega la capacitat de parlar. Dels artistes que busquen incansablement la seva inspiració. De la burocràcia paralitzant de l’administració. I tot això dotat d’una unitat dramàtica.

Anna Herebia, Laura Daza i Roger Torns juguen amb nosaltres i parlen, canten o manipulen objectes, mostrant la seva capacitat de canviar de registre, de veu o de vestuari en un moment.

L’espai creat per Albert Ventura, ocupa tot el llarg de la sala Palau i Fabra on els espectadors seiem en dues fileres a banda i banda. Un divertit vestuari de Núria Milà i la música composta i arranjada pels mateixos protagonistes de la peça.

Una proposta on tornem a tenir disparitat d’opinions, ja que a l’Imma li ha agradat força i s’ha sentit atrapada des del primer moment, en tant que el Miquel, no ha connectat gaire amb la proposta, malgrat que en un inici l’ha arribat a interessar, però malauradament a poc a poc ha anat perdent aquest interès, molt possiblement provocat per la incidència tècnica que no ha permès veure l’espectacle en la seva plenitud, però també per la dificultat d’entendre on volia arribar el seu autor.

En tot cas, contents d’haver decidit anar a veure-la, ni que sigui en l’últim dia de representació.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ


Tot el que necessites per anar al teatre

Estrip-tesi

Estrip-tesi

Estrip-tesi és un espectacle escrit i dirigit per Roger Torns. Projecte guanyador de la Càtedra Brossa 2018, impulsada per La Seca Espai Brossa amb la complicitat de l’Institut del Teatre.

Sinopsi

Tres amics presenten una tesi sobre el poeta en qüestió. Dues cantatrius, que alhora podrien ser dues mosses grosses o dues velles intentant pescar alguna cosa, preparen un acte esotèric per invocar l’esperit perit del poeta. Una persecució per delicte d’interès cultural, una immersió a les profunditats i la inauguració d’un parc d’atraccions dedicat al poeta.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Dijous dins el cicle Abrossa’m vaig estar veient a La Seca aquesta obra que amb dramatúrgia i direcció de Roger Torns ha estat el Projecte guanyador de la Càtedra Brossa 2018. Ja abans d’entrar a la sala, Torns amb un joc de paraules molt enrevessat ens fa un avançament del que veurem. i en entrar a la Palau i Fabré ens trobem amb tota mena d’objectes per terra. Un diríem, homenatge a Brossa, un artista poeta avantguardista, transgressor i molt avançat en el temps que no distingia entre diferents disciplines escèniques. I això és el que es fa aquí, text, teatre d’objectes, cant, projeccions, vídeos tot això amb un caire absurd i surrealista al qual no he estat capaç de connectar o millor dit entendre i que a la vista d’això m’he deixat portar, he deixat volar la imaginació i he encertat. Amb això no vull restar valor a la creació de l’obra que ha d’haver estat un treball costós i sobretot imaginatiu, igual que la interpretació per part del propi Roger Torns i de les actrius Laura Daza i Anna Herebia que fan un excel·lent treball i sense sortir d’escena fan canvis constants de vestuari, de maquillatge i porten un ritme frenètic. Fins diumenge 5, es pot veure.

    05/08/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Un homenatge al poeta Brossa amb un text àgil i una entrega entusiasta dels tres intèrprets.

    23/07/2018