“Què passa quan la defensa a ultrança de la llibertat individual posa en perill la nostra manera d’entendre el món?” Aquesta pregunta del programa de mà resulta realment inquietant i és el motor que va fer que Joan Yago escrivís, fa ja més de sis anys, uns petits textos sobre dones que viuen en el nostre món però que ho fan de manera molt diferent, desafiant la nostra forma d’acceptar-les i comprendre-les. Són personatges ficticis basats en realitats excepcionals, moltes d’elles inspirades en programes televisius nord-americans com My strange addiction. El fet que totes siguin dones també és una manera de desafiar l’espectador, de posar-lo contra les cordes i de provocar connexions contradictòries. El resultat és un text hàbil, divertit a estones i un pèl allargassat en d’altres. Però, en definitiva, una mostra més del talent de Yago, llargament demostrat en tots els seus escrits per a La Calòrica.
El muntatge està pensat com un llarg programa de televisió, molt a l’americana i amb una estètica colorista i pop que alleugereix la contundència d’algunes entrevistes (la de la congressista republicana que proclama amb naturalitat l’ús de les armes però defensa els drets dels homosexuals, la de la dona de més de seixanta que decideix viure com una nena, la de la noia que s’automedica i acaba essent de color blau, etc). També hi ha música en directe i molts elements que ajuden a augmentar l’atractiu de la proposta. Però, malgrat tot, hi ha un to general que a vegades hagués necessitat alguna ruptura. Crec que es deixa tot el pes al què es diu i s’oblida una mica la forma de dir-lo, tot i que no podem oblidar que dues veteranes com Muntsa Alcañiz i Anna Barrachina treuen or d’allà on sigui, facin el que facin.
En definitiva, una proposta desafiant i engrescadora que potser hagués requerit una mica més de més temps per acabar-la d’afinar. Tot i així, no us penedireu de conèixer a aquests éssers fantàstics, sobretot perquè sabem que existeixen o poden existir no massa lluny de nosaltres.