Jazz, humor i energia a l’escenari

Si encara no heu vist Els colors de Duke Ellington, no us el perdeu! Estrenat al Temporada Alta 2021, aquest espectacle combina teatre i música en directe per apropar l’univers del jazz a tots els públics i ara el tenim al Teatre Poliorama. El carismàtic Marcel Tomàs hi brilla com a mestre de cerimònies i showman, capaç de connectar amb l’audiència amb humor, tendresa i molta energia. L’acompanya un divertidíssim Toni Escribano, que aporta el contrapunt perfecte a l’escena. A més, l’espectacle compta amb uns músics excepcionals, amb més d’una dècada de trajectòria dedicada al jazz i a les músiques improvisades, que fan vibrar cada nota i converteixen el concert en una experiència única. Ja he vist altres propostes com la versió que va donar del Un tal Quixot o directament amb els músics amb Noucents, el pianista de l’Oceà Val molt la pena veure Els colors de Duke Ellington. La part musical és realment excepcional, amb una banda de músics que fan vibrar el jazz des del primer minut. Quan la música es barreja amb l’humor, en algun moment pot perdre una mica de força —especialment amb l’ús de màscares, que distorsiona el to i queda lleugerament fora de lloc—, però el conjunt final funciona i és molt atractiu. Cal destacar que Marcel Tomàs, amb el seu talent com a còmic i showman, brilla a escena i aconsegueix connectar amb el públic d’una manera molt propera. L’acompanya una bona banda de músics, sòlida i enèrgica, que manté viu l’esperit de Duke Ellington. La sorpresa final, quan tot el grup surt al carrer i fa sonar el jazz en plena Rambla, és un d’aquells moments màgics que converteixen l’espectacle en una experiència única i inoblidable. Un homenatge viu i ple de color a l’obra i l’esperit d’un dels grans noms del jazz: Duke Ellington. Si voleu veure la resta de la meva opinió la teniu a l’enllaç