Fer el que s’espera o deixar-se emportar pel desig i la passió? Conformar-se i desenvolupar un paper ja marcat o sortir-se del camí? Tantes preguntes que acaben formant el futur d’una persona i el destí de les seves relacions. I mai se sap si s’encerta amb la decisió… fins que és massa tard.
En aquesta versió del clàssic de Tennessee Williams, Martina Cabanas presenta una adaptació amb un to força diferent. L’inici no és l’esperat, amb els personatges ja enmig de la batalla, sinó que se’ns presenta com el possible assaig de la representació de l’obra. El director de l’obra, que serà el narrador a escena, introdueix al públic en allò que veurà i dona pas als i a les intèrprets. I de cop l’escena es troba amb una família dels Estats Units que pateix les conseqüències del crac del 29.
El text va desgranant els anhels i les preocupacions dels personatges sense pretensions, simplement els exposa en veu alta per contextualitzar a l’espectadora en la realitat en què viuen. Àgil i amb ritme, la narració és natural, tot i que en algun punt, hi ha moments en què caldria una rebaixa de la intensitat dels personatges per acabar-ho de fer real. En aquests moments, no acaba de quedar clar si és la intenció de la direcció per mostrar que en realitat s’està veient l’assaig d’una representació o no.
Laura Conejero, com la mare lluitadora, omple tot l’escenari amb la seva passió i entrega. De la mateixa manera, Roger Torns encaixa a la perfecció amb el paper de narrador i fill canviant de perfil i d’actitud cada cop que és necessari.
És una proposta interessant i entretinguda, que explora un text molt acurat al retrat de l’època. Tot i això, no queda clar si aquesta versió “d’assaig” acaba de funcionar. Una eina narrativa que al principi és molt present, però que al final s’oblida i sembla que mai hagi estat present, deixant sense cloure la producció de manera rodona.