La vida entre dues portes

Algú podria dir que en aquest llarg dinar de Nadal passen poques coses o que gairebé passen sempre les mateixes, però algú altre podria assegurar que hi passa la vida. I així és, ja que durant poc més d’una hora assistim als dinars de quatre generacions de la família Bayard, amb les seves petites històries, les seves disputes i els inevitables naixements o defuncions. Una peça curta de Thornton Wilder que va ser escrita quasi com un exercici teatral i que des de fa uns anys s’ha convertit en una peça obligada per a aquestes dates al Maldà, el millor escenari possible. I és que La Ruta 40 ha aconseguit un espectacle subtil i delicat, on s’accentuen les intencions de l’autor i la vida es transforma -quasi de forma imperceptible- davant dels nostres ulls. Sense cap mena de dubte, un exercici que Alberto Díaz dirigeix amb precisió i que emociona per la senzillesa dels seus efectes: una porta pels naixements, una altra per a les morts… No sabem quanta vida li queda encara al muntatge, però tinc clar que si ells volen i les circumstàncies els hi són favorables podríem estar a punt de crear una petita tradició. De moment, aquesta és la cinquena temporada des d’aquella estrena, un ja llunyà 12 de novembre de 2014.