El jardín de los cerezos → TNC - Teatre Nacional de Catalunya

12/04/2019

No volen veure la realitat que els arriba

EL JARDIN DE LOS CEREZOS de Txèkhov, de la mà d’Ernesto Caballero, en el seu últim muntatge abans de deixar la direcció del Centro Dramático Nacional.

Una proposta estrenada al Teatro Valle-Inclán de Madrid, al mes de febrer, en un muntatge que ressalta la comicitat, vitalitat i esperança que es pot despendre del text.

Segons el seu director, EL JARDIN DE LOS CEREZOS, parla del final d’una època, de com ens vinculem amb el passat i com gestionem la incertesa. Aquesta va ser l’última obra escrita per Txèkhov (1860-1904), al final de la seva vida i poc abans de la revolució russa de 1905. En ella fa un compendi de tota la seva obra, i barreja hàbilment la tragèdia amb la comèdia.

La protagonista de la peça és la vida en si mateixa i retrata el declivi de l’aristocràcia i la pèrdua dels antics privilegis, en una societat aliena als valors tradicionals en procés de desaparició. El jardí és una metàfora del que és irrecuperable.

Una obra que nosaltres coneixíem en la versió catalana de Joan Oliver com “L’hort dels cirerers i que van veure l’any 2010 en el Teatre Romea de la mà de Julio Manrique, i encara abans, l’any 2000 al Teatre Lliure de Gràcia de la mà de Lluís Pasqual.

En aquesta versió el repartiment està encapçalat per una magnífica Carmen Machi que es posa en la pell de Liubov Andréievna, una aristòcrata en decadència que torna a la finca familiar a punt de ser subhastada.

La resta de l’equip artístic està format per actors de Madrid, Chema Adeva, Isabel Dimas, Carmen Gutiérrez, Isabel Madolell, Fer Muratori i Didier Otaola, pels catalans Miranda Gas i Secun de la Rosa, el gallec Tamar Novas, el canari Paco Déniz, l’argentí Nelson Dante i la colombiana Karina Garantivá. Cal destacar que Ernesto Caballero ha volgut respectar l’accent idiomàtic propi de cada actor per tal de potenciar l’enorme riquesa de la llengua.

Una proposta que ens ha agradat molt, especialment per una esplèndida direcció i posada en escena i també per les supèrbies interpretacions, on els personatges amaguen el seu dolor i la seva alegria. On el que es veu dels personatges no és el que els passa per dins. Hem gaudit d’un magnífic treball grupal.

Segons llegim en el programa de mà, EL JARDIN DE LOS CEREZOS expressa amb gran eloqüència la incertesa i vulnerabilitat dels éssers humans quan, conscients o no, es troben davant de decisions vitals. Persones que no volen veure la realitat que els arriba i que reiteradament els anuncia Yermolay Lopahim (Nelson Dante), qui s’acabarà convertint en l’amo de tot.

Una magnífica escenografia de Paco Azorín formada per una gran tarima de fusta mòbil i una gran casa de nines “habitada” per personatges que, com infants, són incapaços d’enfrontar la realitat que els ha d’atropellar, uns infants que no volen créixer ni mirar cap al futur. Els telèfons mòbils i les xarxes socials ens situen en una època actual en una història on el temps s’ha detingut.

Només el personatge del vell majordom Firs, genial interpretació d’Isabel Dimas, lliga amb un passat que, com ell, està a punt de ser abandonat. Aplaudim l’excepcional final que aquest personatge dóna a l’obra, a teló baixat.

L’espai sonor de Luis Miguel Cobo, els vídeos de Pedro Chamizo, la il·luminació de Ion Aníbal i el vestuari de Juan Sebastián Domínguez arrodoneixen una magnífica proposta que ens ha mantingut enganxats a la cadira gairebé dues hores sense interrupció.

Es podrà veure a la sala Gran del TNC fins al dia 21 d’abril.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

 


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 24,00€

Comprar Entrades

El jardín de los cerezos

El jardín de los cerezos

El jardín de los cerezos de Txèkhov en versió i direcció d’Ernesto Caballero amb Carmen Machi i producció del Centro Dramático Nacional

Txèkhov va escriure aquesta «comèdia» poc abans de la revolució russa de 1905, la qual preludiaria les profundes transformacions del país amb la fi del tsarisme. L’obra retrata el declivi de l’aristocràcia i la pèrdua dels antics privilegis, davant la irrupció d’unes noves forces socials que es mostraran alienes a uns valors tradicionals en evident procés de desaparició.

Sinopsi

Ofegats pel pes dels deutes, els amos d’una vella hisenda es veuran forçats a subhastar la seva finca, on hi ha un emblemàtic hort de cirerers. El nou comprador serà el fill dels antics serfs, que voldrà convertir la propietat en un complex vacacional. Per tal d’aprofitar bé els terrenys, però, caldrà talar el famós hort dels cirerers.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos + fotos

El jardín de los cerezosEl jardín de los cerezosEl jardín de los cerezosEl jardín de los cerezosEl jardín de los cerezos

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Amb la Sala Gran del TNC plena fins a dalt, jo vaig trobar massa traves al llarg de la funció per interioritzar la trama i per acompanyar degudament els personatges en el seu sense nord viatge emocional i vital. Interpretacions correctes però res destacables fins i tot l’ingterpretació de la Machi ha estat insuficient per posar-se en la pell de Liubov Andréyevna. Només una excepció: un “bravíssimo” per la Dimas, l’actriu que interpreta el petit paper del vell i decrèpit servent. malgrat el indiscutible talent, ja sobradament demostrat, que hi ha a tot l’equip artístic i en l’elenc, un s’avorreix un xic i comença a impacientar-se a la cadira. La veritat, vaig sortir bastant decebuda doncs m’esperava molt més del muntatge. Una llástima! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/20/el-jardin-de-los-cerezos/

    20/04/2019
  • LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    12345

    Muy decepcionado, la verdad. Los personajes estaban totalmente fuera de tono. Pretendían hacer una comedia ligera, y claro que Chéjov tiene vis cómica (mucha), pero es un humor autoirónico y agridulce, no de carcajada. Además, era un poco extraño que se hicieran selfies y cantaran karaoke mientras recibían telegramas y viajaban en tren de carbón… Los anacronismos fueron un no parar. Y Carmen Machi interpretó su personaje de siempre, amable y simpático, pero insuficiente para Lyubov Andreyevna, que tiene muchos más registros que eso (recuerdo la magnífica interpretación de Vicky Peña en 2006…). Sinceramente, no la recomiendo.

    14/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Esta ya es la 3ª adaptación que veo del clásico de Txèkhov. No es la que más me ha gustado. Pero hay que reconocer el buen hacer de Ernesto Caballero para dirigir esta modernización del texto.

    Carmen Machi está estupenda. Cada vez me gusta más y más el buen hacer de esta actriz.
    El resto de reparto correcto pero nada destacable. Bueno si! Bravo por la actriz que interpreta el pequeño papel del viejo y decrépito sirviente. Me ha emocionado muchísimo en el monólogo final.
    Escenografía espectacular!
    La sala grande del TNC a veces sorprende muchísimo y con este montaje a mí me ha dejado con la boca abierta.
    Obviamente la sala llena hasta arriba!
    Que me encanta ver la platea llena!

    13/04/2019

Articles relacionats