“Quan comences a llegir, ja t’estàs enganyant” diu la Ròmula (Àngels Bassas) al Ramon (Àlex Casanovas), el seu marit. La Ròmula li ho diu com un retret, com un menyspreu, però a Brossa era precisament això el què li interessava del teatre: la il·lusió, la presa de consciència que és una mentida meravellosa i que no cal disfressar-la, al contrari, cal mostrar-la sense pudor. Diumenge és un diumenge a la tarda a casa d’un matrimoni burgès de Barcelona una mica avorrit de sí mateix, que rep la visita d’un amic (Abel Folch) que no serà, però, contrapunt sinó consolidació de l’estat apàtic de la parella.
Hermann Bonnin sap que no se li ha de buscar la solemnitat per enlloc a Brossa, que cal gaudir-lo amb frescor i amb naturalitat. L’anècdota argumental se salpebra amb frases descontextualitzades que disparen imatges poètiques que els tres personatges diuen amb èmfasi. La posada en escena es carrega la quarta paret sense miraments i deixa que els actors interactuïn amb el públic i facin referència al fet teatral d’allò que està succeint. Diumenge és divertida, què més voleu? Àngels Bassas amb la vis còmica pujada, no se m’esborrarà fàcilment. Ens cal Brossa, li cal a Barcelona i al nostre teatre. A La Seca aquests dies el diuen amb tota la intenció, de manera diàfana, i fan diana.