Una comèdia amb referents surrealistes escrita l’any 1964 en plena època franquista.
Abel Folk (Enric), Àngels Bassas (Ròmula) i Àlex Casanovas (Ramon) protagonitzen aquesta proposta dirigida per Herman Bonnín, que ha volgut reafirmar, novament, la seva admiració per Brossa.
Els tres personatges, un matrimoni convencional i un amic, ens representen una tarda de diumenge molt quotidiana. L’amic visita el matrimoni i comenten temes de feina, de política, de moda, de pentinats, … Ella vol sortir a ballar, però ells es resisteixen perquè l’endemà és dilluns i han d’anar a treballar.
Una escenografia molt simple, una butaca on el Ramon passa les tardes de diumenge llegint els llibres que apareixen estesos per tot arreu, una televisió en blanc i negre on ens projecten un Nodo de la visita de Franco a Barcelona l’any 1964 i on, en acabar l’obra ens projectaran un de la seva mort. Un cabdell de llana i unes agulles que la Ròmula va treballant … A la tele Rafael, Cecilia, Salomé, … i a escena els actors canten cançons franceses de l’època que han afegit al text d’en Brossa.
Una posada en escena despullada i els espectadors a tres bandes a tocar dels actors. Un text que no els ha resultat fàcil, segons ens comenten a la xerrada que té lloc després de la funció, però coincideixen en què “a Brossa no es tracta tant d’entendre’l com de contemplar les situacions, els instants de vida dels seus personatges“.
La quarta paret s’ha trencat només començar l’espectacle amb la Ròmula asseguda a una de les butaques i comentant “la jugada” amb l’espectadora asseguda al costat. En molts moments comparteixen amb nosaltres gestos, mirades, frases o cançons.
Ens han agradat molt les interpretacions; es nota que s’ho passen molt bé i que existeix molt bon rotllo entre ells.
Per llegir l’article original, només heu de clicar AQUÍ