Perquè la peça s’ha elaborat com a homenatge al disc Berlin de Lou Reed, el tercer que va fer en solitari després de deixar The Velvet Underground, i és un LP amb lletres bastant fortes i gens senzilles, no és allò de “oh com t’estimo i que feliç sóc, taxín, taxàn”, són més complicades. Si no saps de que va possiblement només vegis a una parella que tenen una atracció brutal, que són uns desgraciats, ionquis, ella mig puta, que continuadament descendeixen als inferns… però poca cosa més, però tot i que ho entenguis a fons o no, les actuacions de la parella són molt bones i ben dirigides, i la resta d’elements com escenografia, il·lumincació, efectes videogràfics, també.
Enllaç copiat!