Les seqüeles d’una guerra absurda

Campo minado

Campo minado
17/07/2019

Ahir dimarts 16 de juliol,  a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny  del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món.

Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada Veteranos i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral en la qual va treballar durant dos anys fent investigacions i audicions per acabar consolidant la idea i els participants.

CAMPO MINADO va ser estrenada com a proposta teatral el 2016 en el Festival de Brighton (Anglaterra). En 2017 es publica el llibre, i en 2018 es converteix en pel·lícula que es presenta al Festival de Berlín (Berlinale) amb el títol de “Teatre de Guerra“.

CAMPO MINADO explora, trenta-set anys més tard, la petjada d’aquell conflicte en les sis persones que ho van viure. En un set de filmació convertit en màquina del temps, els que van combatre es transporten al passat per a reconstruir els seus records de la guerra i la seva vida de postguerra.

L’única cosa que tenen en comú tots ells, és que són veterans.. Però què és un veterà ?, un supervivent ?, un heroi ?, un boig ? El projecte confronta diferents visions de la guerra, ajuntant a vells enemics per a explicar una mateixa història.

Lola Arias (Buenos Aires, 1976) és escriptora, directora de teatre i cinema, artista i performer. Les seves propostes transiten sempre entre la realitat i la ficció. Ella ha manifestat que va créixer cantant estrofes de la “Marcha de las Malvinas” a l’escola, i que més enllà d’aquesta cançó no sabia res d’aquella Guerra. CAMPO MINADO, indaga en les marques indelebles que deixa una guerra, explora la relació entre experiència i ficció i es posa al servei de les variades formes de representació de la memòria.

Els performers del espectacle són Lou Armour, David Jackson, Gabriel Sagastume, Ruben Otero, Sukrim Rai i Marcelo Vallejo. Tres veterans argentins i tres britànics que en aquesta peça de teatre documental tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los a la Guerra i canten cançons revivint moments viscuts en aquella guerra i explicant de quina manera va marcar les seves vides.

Lou Armour va ser portada de tots els diaris quan els argentins el van fer presoner el 2 d’abril i avui és professor de nens amb problemes d’aprenentatge.      David Jackson,  … es va passar la guerra escoltant i transcrivint codis per ràdio i avui escolta altres veterans en el seu consultori de psicòleg. Gabriel Sagastume va ser un soldat que mai no va voler disparar, i avui, és advocat penalista. Ruben Otero va sobreviure a l’enfonsament del vaixell General Belgrano i ara té una banda de tribut als Beatles. Sukrim Rai va ser un ghurka que sabia fer servir el ganivet i que avui treballa com a guàrdia de seguretat. I finalment, Marcelo Vallejo que va ser apuntador de morter i ara és campió de triatló.

Una proposta dura, molt dura, on pots copsar la transformació de sis homes joves que van anar a una guerra per motius diferents, que es van enfrontar a la mort i al fet de matar per viure, i de quina manera han quedat marcats per sempre. Ens expliquen com han pogut sobreviure a l’horror viscut, com s’han reincorporat a la vida “normal” i com han hagut d’aprendre a deixar d’odiar. I ens parlen de com i quan van ser capaços de tornar a visitar les illes Malvines.

Una posada en escena molt elaborada, on tots els detalls estan absolutament mil·limetrats, la escenografía, el vestuari, la il·luminació, el so, el vídeo, l’enregistrament d’escenes en directe, la documentació aportada, …. i un treball actoral d’aquests “no actors”, realment magnífic.

Un altre encert d’aquesta edició del Festival Grec 2019.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

← Tornar a Campo minado

Enllaç copiat!