Tot el que necessites per anar al teatre

Campo minado

Campo minado

A Campo minado Lola Arias, escriptora, directora de teatre i cinema i performer argentina, ha reunit sobre l’escenari a veterans argentins i anglesos de la guerra de Malvines.

La primavera del 1982 una potència europea —governada amb mà de ferro— es va enfrontar amb una dictadura que vivia els últims dies per unes illes de l’Atlàntic Sud. Ja fa gairebé quaranta anys d’un episodi que no només va acabar formant part dels llibres de text escolars de tots dos països, sinó que, a més, ha deixat empremtes profundes en la memòria i la vida dels qui la van viure.

Veterans de guerra argentins i britànics les exploren conjuntament en aquesta peça de teatre documental que converteix els records en material escènic per estudiar com es relacionen experiència i ficció. Tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los cap a la guerra, munten una banda de rock i canten cançons i reviuen moments que van des de les festes al vaixell que els duia cap a la guerra fins a l’enfonsament del creuer Belgrano. Tot, per explicar de manera coral una guerra que, curiosament, va durar menys del que els protagonistes han trigat a assajar aquesta representació.

Un encàrrec del LIFT Festival.

Una coproducció del Brighton Festival, Royal Court Theatre, Universidad Nacional de San Martín, Theaterformen, Le Quai Angers, Künstlerhaus Mousonturm, Maison des Arts de Créteil, Humain Trop Humain / CDN de Montpellier.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • I ahir al Grec em va portar al Lliure a veure aquesta interessant proposta de teatre document escrit per la performer i directora argentina Lola Arias. No ha estat tasca fàcil per Arias fer que la seva proposta veiés la llum ja que ha precisat de molt temps recopilant informació i sobretot aconseguir trobar a 6 persones de tots dos bàndols que van participar activament en la guerra de les Malvines, 3 anglesos i 3 argentins que ha convertit en actors per relatar les seves vivències i fer de la història de cada un d’ells ficció que transforma en art. Aquests homes que actualment ronden els 60 anys quan van participar en la guerra tenien 18/23 i encara que el motiu de cada un d’ells és molt diferent en el que si coincideixen és que van haver d’aprendre a odiar per matar. Però l’obra aprofundeix més en les seqüeles que els van quedar que en els fets del dia a dia de la guerra i en els què aquesta els ha convertit i que van des de l’odi a llegir res en anglès als suïcidis de veterans britànics que supera el nombre de morts a la guerra. El treball d’aquests veterans en escena és extraordinari i encara que hi ha moments de gran duresa verbal, també n’hi ha d’esplai quan formen una banda de rock que per cert toquen i canten de meravella. Una altra molt bona proposta del Grec d’aquest any que em m’ha resultat molt interessant. Fins avui es pot veure.

    17/07/2019
Articles relacionats
Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

17 juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]