A Campo minado Lola Arias, escriptora, directora de teatre i cinema i performer argentina, ha reunit sobre l’escenari a veterans argentins i anglesos de la guerra de Malvines.
La primavera del 1982 una potència europea —governada amb mà de ferro— es va enfrontar amb una dictadura que vivia els últims dies per unes illes de l’Atlàntic Sud. Ja fa gairebé quaranta anys d’un episodi que no només va acabar formant part dels llibres de text escolars de tots dos països, sinó que, a més, ha deixat empremtes profundes en la memòria i la vida dels qui la van viure.
Veterans de guerra argentins i britànics les exploren conjuntament en aquesta peça de teatre documental que converteix els records en material escènic per estudiar com es relacionen experiència i ficció. Tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los cap a la guerra, munten una banda de rock i canten cançons i reviuen moments que van des de les festes al vaixell que els duia cap a la guerra fins a l’enfonsament del creuer Belgrano. Tot, per explicar de manera coral una guerra que, curiosament, va durar menys del que els protagonistes han trigat a assajar aquesta representació.
Un encàrrec del LIFT Festival.
Una coproducció del Brighton Festival, Royal Court Theatre, Universidad Nacional de San Martín, Theaterformen, Le Quai Angers, Künstlerhaus Mousonturm, Maison des Arts de Créteil, Humain Trop Humain / CDN de Montpellier.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Castellà
Anglès

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

CAMPO MINADO / MINEFIELD. Trailer from Lola Arias on Vimeo.

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Les seqüeles d’una guerra absurda

Ahir dimarts 16 de juliol, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món.

Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada “Veteranos” i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral en la qual va treballar durant dos anys fent investigacions i audicions per acabar consolidant la idea i els participants.

CAMPO MINADO va ser estrenada com a proposta teatral el 2016 en el Festival de Brighton (Anglaterra). En 2017 es publica el llibre, i en 2018 es converteix en pel·lícula que es presenta al Festival de Berlín (Berlinale) amb el títol de "Teatre de Guerra".

CAMPO MINADO explora, trenta-set anys més tard, la petjada d’aquell conflicte en les sis persones que ho van viure. En un set de filmació convertit en màquina del temps, els que van combatre es transporten al passat per a reconstruir els seus records de la guerra i la seva vida de postguerra.

L'única cosa que tenen en comú tots ells, és que són veterans.. Però què és un veterà ?, un supervivent ?, un heroi ?, un boig ? El projecte confronta diferents visions de la guerra, ajuntant a vells enemics per a explicar una mateixa història.

Lola Arias (Buenos Aires, 1976) és escriptora, directora de teatre i cinema, artista i performer. Les seves propostes transiten sempre entre la realitat i la ficció. Ella ha manifestat que va créixer cantant estrofes de la "Marcha de las Malvinas" a l'escola, i que més enllà d'aquesta cançó no sabia res d'aquella Guerra. CAMPO MINADO, indaga en les marques indelebles que deixa una guerra, explora la relació entre experiència i ficció i es posa al servei de les variades formes de representació de la memòria.

Els performers del espectacle són Lou Armour, David Jackson, Gabriel Sagastume, Ruben Otero, Sukrim Rai i Marcelo Vallejo. Tres veterans argentins i tres britànics que en aquesta peça de teatre documental tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los a la Guerra i canten cançons revivint moments viscuts en aquella guerra i explicant de quina manera va marcar les seves vides.

Lou Armour va ser portada de tots els diaris quan els argentins el van fer presoner el 2 d'abril i avui és professor de nens amb problemes d'aprenentatge. David Jackson, ... es va passar la guerra escoltant i transcrivint codis per ràdio i avui escolta altres veterans en el seu consultori de psicòleg. Gabriel Sagastume va ser un soldat que mai no va voler disparar, i avui, és advocat penalista. Ruben Otero va sobreviure a l’enfonsament del vaixell General Belgrano i ara té una banda de tribut als Beatles. Sukrim Rai va ser un ghurka que sabia fer servir el ganivet i que avui treballa com a guàrdia de seguretat. I finalment, Marcelo Vallejo que va ser apuntador de morter i ara és campió de triatló.

Una proposta dura, molt dura, on pots copsar la transformació de sis homes joves que van anar a una guerra per motius diferents, que es van enfrontar a la mort i al fet de matar per viure, i de quina manera han quedat marcats per sempre. Ens expliquen com han pogut sobreviure a l'horror viscut, com s'han reincorporat a la vida "normal" i com han hagut d'aprendre a deixar d'odiar. I ens parlen de com i quan van ser capaços de tornar a visitar les illes Malvines.

Una posada en escena molt elaborada, on tots els detalls estan absolutament mil·limetrats, la escenografía, el vestuari, la il·luminació, el so, el vídeo, l'enregistrament d'escenes en directe, la documentació aportada, .... i un treball actoral d'aquests “no actors”, realment magnífic.

Un altre encert d'aquesta edició del Festival Grec 2019.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

17/07/2019
Josep OS

I ahir al Grec em va portar al Lliure a veure aquesta interessant proposta de teatre document escrit per la performer i directora argentina Lola Arias. No ha estat tasca fàcil per Arias fer que la seva proposta veiés la llum ja que ha precisat de molt temps recopilant informació i sobretot aconseguir trobar a 6 persones de tots dos bàndols que van participar activament en la guerra de les Malvines, 3 anglesos i 3 argentins que ha convertit en actors per relatar les seves vivències i fer de la història de cada un d’ells ficció que transforma en art. Aquests homes que actualment ronden els 60 anys quan van participar en la guerra tenien 18/23 i encara que el motiu de cada un d’ells és molt diferent en el que si coincideixen és que van haver d’aprendre a odiar per matar. Però l’obra aprofundeix més en les seqüeles que els van quedar que en els fets del dia a dia de la guerra i en els què aquesta els ha convertit i que van des de l’odi a llegir res en anglès als suïcidis de veterans britànics que supera el nombre de morts a la guerra. El treball d’aquests veterans en escena és extraordinari i encara que hi ha moments de gran duresa verbal, també n’hi ha d’esplai quan formen una banda de rock que per cert toquen i canten de meravella. Una altra molt bona proposta del Grec d’aquest any que em m’ha resultat molt interessant. Fins avui es pot veure.

17/07/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Especial Festival Grec 2019, descarrega’t la revista de TB

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

17 juny 2019