Aquest cop anem al Teatre Romea a veure no una obra, sino un monòleg on Carlos Hipólito és el gran protagonista. Molt ben acompanyat tant per la música en directa i de les intervencions de Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez.
Ruc, una obra de teatre centrada en aquest animal i que juga , reelabora, explora i entreteixeix textos clàssics, moralitats amb gran perfecció La seva utilització de paraules, textos, cançons i fabules és un treball extraordinari d’Álvaro Tato a l’hora de fer aquesta obra. Elabora un text àgil i divertit. I Carlos Hipólito disfruta i ens fa gaudir de valent..
L’argument de l’obra és molt senzilla: un ruc lligat a una estaca en un camp li conta la seva vida a la seva ombra mentre observa un incendi forestal que s’acosta.
Ens narra des de la trobada i relació dels seus pares rucs de la pradera i muntanya, fins a l’Edat Moderna amb Juan Ramón Jiménez, passant per la Grècia i Roma clàssiques.
Al llarg de la seva narració, ens aniran explicant diferents fabules, textos o fragments del Quixot, entre altres coses, que il·lustren la figura d’aquest “burro” durant els segles i la seva relació amb l’ésser humà.
Tot i la gràcia a l’hora d’explicar els diferents textos, hi ha moments que es fa una mica feixuga l’obra. Però en definitiva he pogut gaudir-ne. No és la millor obra de totes les que he vist, però Carlos Hipólito fa un gran treball a l’hora de presentar-nos aquest animal.
Pots veure la meva opinió al següent enllaç