Això és el que traspua la peça escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan, i sort dels tocs d’humor que ens deixen respirar, perquè la crítica és ferotge, i és que el xicot està molt emprenyat, i amb raó perquè les coses no han anat com s’esperava que anessin. Amb una escenografia sòbria, quasi res, i el joc de llums, ens ha regalat amb més de dues hores de monòleg —és un monòleg?— quan havia de durar una hora 25 minuts fent un repàs, desordenat, de la història d’Espanya des que ell va néixer, fins que se li van inflar les boles. Gran nit de teatre, monòleg, conferència interpretada… chi lo sà.
Enllaç copiat!