Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Autorretrato de un joven capitalista español

Autorretrato de un joven capitalista español

Alberto San Juan, membre fundador de la companyia Animalario, presenta un espectacle en solitari on mostra la seva visió crítica i plena d’humor de l’actualitat.

Sóc capitalista. El meu banc especula amb aliments. Tinc assegurança mèdica privada i la llum contractada amb una empresa que roba els seus clients per obtenir el màxim benefici. Quan treballo, cobro el sou més alt possible, sense preocupar-me de què cobren i en quines condicions treballen els meus companys. Puc ajudar un amic econòmicament, però no si he de baixar de nivell de vida. Vull preservar la meva fama, la meva cotització comercial, les meves propietats. La societat en la qual visc és injusta fins a la crueltat. M’agradaria que canviés, però no estic disposat a perdre en l’intent tot allò que he aconseguit acumular. Ho dic molt seriosament.

Fotos

Autorretrato de un joven capitalista español

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Anna Gimix

    Vaig tenir la sort de veure’l a l’Ateneu de Nou Barris. Realitat en estat pur.
    Exposició dels fets i critica que que passa i del que no veiem o no volem veure.
    Molt recomanable.

    05/10/2015

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    En aquests dies tan agitats diuen que la gent no surt a divertir-se … no va al teatre, no va al cinema … Doncs bé, o els pocs que sortim anem tots al mateix lloc o realment s’està exagerant una mica. El Teatre Romea era ple de gom a gom amb #Autorretratodeunjovencapitalistaespañol d’Alberto San Juan, una obra que traspua tristesa i ràbia davant la realitat però amb tocs d’humor – vaja res de nou doncs es com vivim i sentim avui dia la majoria dels catalans -. No es tracta de una obra de teatre, ni possiblement un monòleg; més aviat es podria qualificar de conferència “interpretada” on l’Alberto fa un repàs, desordenat, de la història d’Espanya des que ell va néixer (1968) fins que si li van inflar les pilotes. No tot està perdut, encara hi ha gent que veu i diu les coses tal com són, sense por, sense embuts, d’una manera clara i concisa, amb humor i sarcasme. Ell no para quiet, movent-se en cercles, anant amunt i avall de l’escenari i fent tota mena de gestos amb un molt bon control de les expressions tan de la cara com del cos; jo diria que s’ha buidat sencer. Un espectacle original i arriscat que ens descobreix un actoràs de primera. Al final tothom aplaudint amb ganes i drets. Ell demana silenci i ens diu “prometo fer tots els possibles per muntar-la – no l’obra – també a Espanya”

    22/10/2017