Una posada en escena absolutament màgica, amb un gran, grandíssim Jordi Bosch

A teatro con Eduardo

A teatro con Eduardo
04/04/2016

Després de l’ultima sessió dels ‘Oficis del Teatre’ on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic, teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle.

Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per Lluís Pasqual, el primer Home i senyor és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, La Gran Il·lusió on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se.

Jordi Bosch se’ns va ficar a la butxaca ja des del començament i Home i senyor es va convertir en mitja hora hilarant on els riures i els aplaudiments continguts envaïen tota la Fabià Puigserver plena de gom a gom. Com ens havia comentat en Lluís Pasqual, en una de les seves xerrades, Jordi Bosch és un actor dúctil que és capaç de mimetitzar-se amb qualsevol personatge i amb el que ell, professionalment, s’entén sense paraules. Un assaig on la figura de l’apuntador, un magnífic Marc Rodríguez, pren gran protagonisme.

La gran il·lusió és un joc, amb màgia inclosa, que ens planteja una pregunta: què és millor, conèixer la realitat, o fabricar-se una il·lusió? Aquí Jordi Bosch és un mag que es presta a ajudar a la Sra. Di Spetta, Laura Aubert, a trobar-se amb el seu amant sense saber que fugirà amb ell. Ramon Madaula interpreta al marit abandonat i el mag li fa creure, durant quatre anys que el que està vivint és una il·lusió i que la seva dona no ha marxat. La posada en escena l’hem trobat genial, amb sorpreses continuades que tot i que ens havien mig explicat, no ens deixen de sorprendre. La música en directe amb tres cançons íntegres per canviar d’acte mentre els tècnics transformen l’escenari. L’aproximació a Nàpols mitjançant els vídeos que veiem a través de la cinquena paret…

Considerem aquesta proposta com una de les millors que hem vist aquesta temporada i ja en portem, amb aquesta, 142 des del passat setembre.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera:  http://wp.me/p19AHZ-gVV

← Tornar a A teatro con Eduardo

Enllaç copiat!