Marcelina Román

The Exterminating Angel recorda que el que és veritablement sacríleg no és la blasfèmia, sinó la rutina buida i l’autocomplaença.

La pel·lícula homònima de Luis Buñuel esdevé un origen quasi mític per a l’òpera de Thomas Adès, genial compositor que també dirigirà musicalment les funcions al Liceu. Adès transforma aquell univers inquietant en una arquitectura sonora fascinant: una música carregada d’efectes, textures insòlites i tensions subtils que obre les portes d’un ritual que es descompon lentament.

L’escenari del Gran Teatre del Liceu acull el concert commemoratiu dels cinquanta anys del Teatre Lliure, una celebració que transcendeix l’efemèride per esdevenir un acte de memòria viva i de projecció col·lectiva. Respectant els valors fundacionals del Teatre Lliure, convoquem l’ànima de l’extinta Orquestra del Teatre Lliure i dels programes que van interpretar. Amb la direcció de Josep Pons, el fundador d’aquesta enyorada formació, aquest concert simbolitza la trobada entre dues institucions que han entès l’art com un espai d’exigència, risc i obertura constant.

Des dels seus inicis, el Teatre Lliure ha estat sinònim d’un esperit obert i plural, fidel al pensament de Fabià Puigserver, que va concebre l’escena com un territori compartit, lliure de jerarquies estètiques i atent a totes les formes de creació. Aquella idea radicalment contemporània —un teatre al servei de la comunitat, permeable a les tradicions i a les avantguardes— continua definint avui la identitat del Lliure i el seu diàleg amb la societat.

Celebrar cinquanta anys del Teatre Lliure és celebrar una manera d’entendre la cultura com a servei públic, com a lloc de trobada i de llibertat. En el marc del Liceu, aquest concert esdevé homenatge i continuïtat: una afirmació que l’esperit de Puigserver —obert, plural i radicalment viu— continua ressonant amb plena vigència.