Grec 2017

La trobada a Tokio de Ferran Adrià i el xef Hiroyoshi Ishida, narrada de manera multidisciplinària per una companyia formada per actors orientals i occidentals. L’any 2002, en el punt àlgid de la seva trajectòria, Ferran Adrià constata com, en el seu restaurant elBulli, l’alt rendiment en la producció mata a poc a poc la creativitat. Mentrestant, al seu restaurant de Tòquio, el Mibu, Hiroyoshi Ishida i la seva dona, Tomiko, segueixen practicant la cuina tradicional kaiseki, erigint-se en els paladins de la tradició culinària […]

Àlex Rigola crea un retrat íntim i poètic del director de cinema. Aproximació a la figura de Pasolini des de Pasolini. El seu pensament ètic i estètic fet poema. Pasolini protagonista de Pasolini. Família, literatura, cine, amor, política… una mica més del seu món, la seva persona, la seva lluita, les seves idees… que segueixen essent tan necessàries en aquests dies que ens toca viure.

Un bailaor que ha combinat el seu art amb les formes més noves de la dansa contemporània convida a pujar a l’escenari artistes dels estils més diversos i organitza una festa que, com la vida, és, a la vegada, celebració i guerra. A Israel Galván l’hem vist incorporant al seu flamenc tècniques, passos i idees que procedeixen de la dansa teatre o de la dansa contemporània. I aquesta voluntat de repensar la pròpia manera de ballar a partir de la manera de ballar d’algú altre, […]

L’excèntric creador grec explora els conceptes de ridícul i transformació a partir d’una barreja salvatge de teatre de l’absurd, circ, burlesque i cinema. En un espai buit i indefinit, un ésser còsmic, una mena de déu sense un sexe concret però amb un ventre inflat per l’embaràs, s’asseu en un balancí, omnipotent i omnipresent. Ha estat allà, des d’abans que tot comencés, sempre necessitant la presència d’un company, una ombra imperceptible que fa girar el seu món peculiar. Diu el mite que els titans governen […]

La gallina dels ous d’or és un espectacle per a nens majors de 4 anys en forma de faula on dos grangers veuran com la fortuna d’haver descobert la gallina dels ous d’or es converteix en la seva desgràcia. Un conte que parla sobre la pobresa, la riquesa i l’avarícia… i conta que els diners són un “cuento”. És una proposta de la companyia Zum Zum Teatre que ja havia presentat anteriorment muntatges com ara La camisa de l’home feliç o La nena que vivia […]

Albert Arribas torna al Grec per dirigir aquesta versió del ‘Teorema’ de Pier Paolo Pasolini per part de Davide Carnevali, dramaturg italià arrelat a Barcelona i amb una àmplia trajectòria internacional, guardonat al seu país amb el premi nacional de nova dramatúrgia, ha acceptat l’encàrrec del Teatre Nacional d’enfrontar-se a la força trencadora del Teorema pasolinià amb l’ànim de qüestionar l’autèntica capacitat política —transformadora— del gest artístic i la renovació dels codis lingüístics. Carnevali ha reobert l’obra i l’ha posada en contacte amb les seves […]

El centre de producció italià Teatro delle Briciole ens presenta un original espectacle per a nens d’entre 3 i 6 anys, on els llibres pop-up seran el centre de la seva posada en escena. SINOPSI Sigueu benvinguts i benvingudes a un espectacle amb el qual la companyia italiana Teatro delle Briciole (que aquest cop confia la direcció a la companyia I Sacchi di Sabbia) gairebé s’ha inventat un format teatral. Sí, dues manipuladores s’encarreguen de crear la història però els actors i les actrius no […]

La ciutat i les formes en què els humans l’habiten (o no) és el tema del nou muntatge d’una jove companyia grega, que utilitza un llenguatge poderós per tal de crear un ballet urbà als carrers d’una urbs imaginària. Amb espectacles anteriors com ERA poVERA i Planites, l’Aerites Dance Company prenia l’entorn urbà com a espai de conflicte o com a simple escenari del moviment d’uns personatges en migració permanent. Ara, la ciutat i, en concret, la manera com l’habitem, o com n’utilitzem els espais […]

La jove companyia de circ contemporani PSIRC, el multidisciplinar Philip Ridley i els inconformistes Sixto Paz narren una brutal relació de parella carregada de violència i tendresa. Potser l’inici de l’amor no és sinó l’anunci d’un final? Dos personatges recorren els camins de la memòria, però també els de la imaginació, explorant la manera en què els amants creen les seves pròpies històries i mitologies. Reviuran així la seva relació, creant un món fantàstic i inquietant on conviuen el sexe i la violència. El text […]

Simon McBurney i la innovadora companyia Schaubühne converteixen una novel·la de Stephan Zweig en un relat polifònic utilitzant la força expressiva del vídeo i del teatre. L’escriptor austríac Stefan Zweig va publicar el 1939 una història en la qual es preguntava què era realment la compassió i constatava com era de difícil fer-se càrrec del dolor aliè. Era la història de l’oficial Hofmiller, un soldat austrohongarès convidat a una festa en un domicili benestant que comet un error fatal: demanar per ballar a una jove […]

Què fa que algú se submergeixi a 122 metres de profunditat només per aconseguir un record d’apnea? Què empeny les nostres accions més trivials, aquelles que cap causa justifica i per les quals cal fer esforços sobrehumans per obtenir uns resultats ínfims? L’artista Oscar Gómez Mata fa pujar a escena l’entusiasta, és a dir, l’home o la dona que creu en la seva capacitat de transformar les persones i les coses i que ha cregut essencial… allò que no ho és. La conquesta comença aquí!

Contra els prejudicis, dansa. Podria ser el resum d’una proposta que enderroca murs i aposta per la pau i la convivència a força d’humor i una subtilesa poc comuna. La manera més divertida de parlar de política… o de ballar-la. Tants anys després de l’inici d’un conflicte que sembla no tenir fi, hi ha una manera nova de parlar de l’enfrontament entre els àrabs i els israelians? Com a mínim, hi ha una manera de fer-ho que sigui capaç de dibuixar somriures i esborrar fronteres. […]

El Grec Festival ens dóna una nova oportunitat per veure el darrer Circ Hivern de l’Ateneu. Un espectacle dedicat al fugir i als que fugen d’alguna cosa, amb les tècniques de circ més diverses i música en directe. Invisibles és el títol del 21è Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris. Dirigit per Joan Arqué i Joan Ramon Graell, I’espectacle ens parla de la fugida a través del llenguatge del circ i la música. Explicant les històries que tantes persones i pobles han viscut i […]

Les pedres prenen vida en aquest nou espectacle d’Escarlata Circus, que ens farà acostar-nos, de forma apassionadament científica, al cor com a òrgan i com a centre motor de l’amor.

Un jove creador barceloní amb una trajectòria internacional signa una coreografia basada en fets reals que ens parla de la mort o, més ben dit, del que hi ha entre la mort i el que ve després. Potser és el final, potser és un nou començament… Ningú no sap què és exactament la mort, ni tan sols els mateixos personatges que, en aquesta peça coreografiada per Miquel G. Font i amb música del mateix autor, ja han fet front al final de la vida i, […]

Espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor espectacle de dansa. Una referència imprescindible de la dansa teatre actual omple l’escenari amb les dones que habitaven els seus espectacles anteriors, en una proposta de risc on hi ha moments per a l’horror, però també per a l’humor. Si vau veure B. Flowers, un dels últims espectacles de l’artista, segur que recordeu aquell personatge malalt i vestit amb un vestit de núvia vell i brut… Era la Lili, que torna […]

El 2003 un grup de joves marroquins perfeccionaven la seva tècnica acrobàtica a les platges de Tanger. Ara, s’han convertit en els embaixadors del circ del seu país i ens porten el seu quart espectacle, ple de virtuosisme circense.

Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris presenten un muntatge dur i divertit que tracta la situació de la Grècia actual a partir de les històries de cinc dones que la netegen. Potser no ho heu pensat mai, però la paraula neteja té, des dels temps del nazisme, una connotació sinistra. Les neteges ètniques, les operacions policials destinades a “netejar” una zona de delinqüents… Aquestes expressions prenen una nova dimensió amb la crisi que afecta Grècia i que ha propiciat l’aparició d’una gran pressió contra la comunitat […]

Mercè Arànega i Jordi Martínez protagonistes d’aquesta obra de la dramaturga turca Yeşim Özsoy, un retrat de la ciutat d’Istanbul a ritme de música clàssica otomana. El muntatge es basa en l’obra de Yesim Özsoy, actriu, directora i dramaturga turca que és fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Partint dels meddahlik, una forma d’art dramàtic turc que interpretava un únic actor i prenent com a estructura un ritme de la música clàssica otomana, el ritme aksak, el muntatge mostra un mosaic de personatges […]

La carpa de Circus Ronaldo, una de les companyies de circ amb més trajectòria d’Europa, s’instal·la a la Xirgu per a mostrar-nos un espectacle sobre la lleialtat vers aquest art i les seves tradicions.

Mitjançant una peça per a piano de Morton Feldman, una ballarina i coreògrafa ens proposa una dansa de la memòria, recorreguda insistentment per les paraules no dites de l’últim poema de Samuel Beckett. What is the Word és el títol de l’últim poema de Samuel Beckett i la pregunta que recorre aquest espectacle, en el qual la peça musical Triadic Memories, de Morton Feldman és el cos i la llum que cohabiten un mateix espai i temps. Aquesta proposta escènica neix d’un interès molt íntim […]

Potser mai no podreu veure ballar Man Ray però, com a mínim, podreu assistir a l’homenatge coreogràfic que dues admiradores reten a aquest geni del segle xx i a la seva relació amb el món de la fotografia. Man Ray va ser un creador multidisciplinari lligat al surrealisme i el dadaisme i interessat en camps tan diversos com el cinema, l’escultura i fins i tot la música i la dansa, disciplina que, segons diuen, practicava amb una gràcia i elegància especials. Va ser també un […]

Una actriu i una pianista han escrit i compost a quatre mans una col·lecció de temes que van de l’estil picant del Paral·lel a la cançó de denúncia. Un cabaret com els d’abans però d’ara i en clau de dona. L’autoria dels textos majoritàriament és de la Maria Molins, i tant les lletres com la composició de les cançons majoritàriament de la Bárbara Granados, però ambdues acaben fusionant i adapant el seu estil personal a l’espectacle. Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un […]

Un espectacle especialment creat per a nadons, en relació al tema de la diferència i la mirada davant d’aquesta. Una proposta interactiva on el públic més petit serà el protagonista. Figures que ballen. Accions reflectides en el mirall. Músics eteris i invisibles que observen i acompanyen. Miralls en moviment copsen la mirada de qui observa. Què mira, com mira, per què mira. Les famílies, els intèrprets, els nadons. Com miren? On miren? Per què miren? Els orígens, la discapacitat, el gènere, els pensaments. Un recorregut […]

Un llibre d’Anna Llenas inspira un espectacle d’una gran força visual i que utilitza les tècniques més diverses per parlar del sentiment de buidor interior Trobar-se amb un buit, un forat implacable en el nostre interior, condiciona la nostra existència humana. Tots som responsables del nostre propi forat, de la seva magnitud i de com afrontar la relació que hi establim. Potser enfrontar-nos a un forat desconegut i infinit ens produeixi una sensació de mareig i de vertigen, però tapar-lo no és una feina fàcil […]

Ventura és una proposta de teatre de proximitat que explora com l’atzar altera la nostra existència sense que hi poguem posar remei. Els actors David Planas i Meritxell Yanes van encarregar a la dramaturga Cristina Clemente (‘Volem anar al Tibidabo’, ‘Vimbodí versus Praga’…) el text d’una obra per a una vintena d’espectadors nascuda per ser representada a l’habitatge de l’amo de Can Pagans, una antiga fàbrica noucentista de Celrà. El muntatge constitueix una experiència tan propera que de vegades sembla confondre’s amb la pròpia vida […]

Pau Carrió, director i dramaturg amb una trajectòria curta però carregada d’èxits, adapta Nit de Reis, la comèdia d’embolics i canvis de gènere que es considera obra mestra de Shakespeare. SINOPSI Concebuda com una peça d’entreteniment que tancava el cicle festiu del Nadal, Nit de Reis és considerada una de les comèdies d’estructura més rodona de Shakespeare. La rellegeix amb els seus propis codis Pau Carrió, que ja ha signat versions especialment renovadores i aplaudides de les obres del dramaturg anglès, entre els quals Victòria […]

Una societat col·laborativa i igualitària propiciaria la felicitat? La Ignífuga reflexiona sobre el concepte d’utopia en aquest espectacle documental guanyador del Premi Adrià Gual. Com serà el futur? Ens espera, com apunten alguns, un sistema postcapitalista basat en la col·laboració? Es faran realitat les idees de Thomas Moore, el pare de la literatura utòpica, i entrarem en una societat igualitària i més feliç en què la propietat privada ja no sigui la base de tot? S’ho pregunta un espectacle que combina el teatre i les […]

La jove dramaturga Ona Beneït escriu i protagonitza aquest espectacle dirigit a adolescents, sobre com la tecnologia s’ha apoderat de la nostra manera de relacionar-nos.

El Dani és un senyor que des de ben petit col·lecciona pors de tota mena. Ell serà el protagonista d’aquest espectacle de titelles per a nens de més de sis anys que ens parla sobre les pors i sobre com gestionar-les.

Després de l’èxit de La Flauta Màgica i la Trilogia Mozart, la companyia de Gemma Beltran s’endinsa a Oklahoma en l’univers poètic i visual de Kafka, Lewis Carroll i Pirandello.

La ballarina i coreògrafa catalana de dansa contemporània ha treballat sovint a Cuba, on ha creat coreografies i ha col•laborat amb companyies de prestigi com la que ara l’acompanya. S’ha fet especialment coneguda en el món de la dansa contemporània per la seva feina al capdavant de Trànsit Dansa, però Maria Rovira ha voltat per escenaris de tot el món i ha tingut una relació especialment intensa amb Cuba, on ha creat coreografies per al Ballet Nacional de Cuba o per a formacions tan destacades […]

Pablo Derqui protagonitza aquesta obra del francès d’origen algerià Albert Camus sobre l’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder, amb direcció de Mario Gas. Suetoni, un escriptor romà que és un dels mestres del gènere biogràfic del món antic, va deixar per a la posteritat un retrat del tercer emperador romà, Gai Juli Cèsar August Germànic, que ha passat a la història amb el seu sobrenom infantil: Calígula. L’escriptor Albert Camus, un dels autors imprescindibles de la França del segle XX i premi […]

L’autora i directora Marta Galán pren enguany el relleu del projecte artístic comunitari amb les veïnes del Casc Antic, una proposta que lidera l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Galán presenta, en col•laboració amb les participants, una primera fase del treball que estan duent a terme. La proposta explora la bellesa d’unes protagonistes que envelleixen, i que fan palesa la seva bellesa mitjançant textos, imatges i accions diverses. Són, en definitiva, les memòries imprescindibles d’unes dones, treballadores, mares i filles, que ens […]

Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogràfiques per a un viatge físic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui. Amb els projectes escènics Des femmes (2011) i Des héros (2014), el dramaturg d’origen libanès Wajdi Mouawad va començar a fer realitat el projecte de portar a escena el conjunt de les tragèdies de Sòfocles. Va confiar la traducció de les obres al poeta Robert Davreu, però la seva mort va alterar els plans inicials de Mouawad que, per tal […]

Segona part del díptic ‘Des Mourants’ que l’autor d’ ‘Incendis’ Wajdi Mouawad dedica a la història d’Edip i la situació política i social de la Grècia contemporània. Cec i expulsat de Tebes per haver comès parricidi i incest, el vell Èdip busca un lloc on passar l’últim dia de la seva existència, guiat per Antígona, la seva filla. Arriben a un antic teatre grec, un espai en penombra on el corifeu, el director del cor, els dona notícies sobre l’Atenes del segle XXI, una ciutat […]

La Tristura, una de les companyies més transgressores de l’estat, aborda amb el seu particular llenguatge un tema tan poc conegut com el robatori de nens a Espanya. Un home nascut a finals dels anys setanta, que no s’havia decidit fins ara a posar- se en moviment, decideix emprendre un viatge a la recerca de la seva pròpia identitat, de la qual no hi ha cap rastre anterior al seu naixement. El seu viatge dona títol, de fet, al muntatge, ja que “Cine” fa referència […]

Un dels valors més nous de la dansa francesa actual ens convida a reflexionar, a cop de hip-hop, sobre el fenomen de l’emigració i els somnis de l’exili, especialment en el context de les relacions entre França i Algèria. L’escena del hip-hop a França té una potència extraordinària que ha generat grans talents capaços de portar als escenaris un estil nascut al carrer i transformar, així, la manera d’entendre la dansa. Un d’aquests noms és el de Kader Attou, director artístic, ballarí i coreògraf de […]

“En els temps que corren, la fugida és l’únic mitjà per a mantenir-se viu i continuar somniant” Henri Laborit – Eloge de la fuite Amb Kamchàtka van arribar, amb Habitaculum es van establir, i amb Fugit la cia. Kamchàtka tanca la trilogia. Fugit és una fugida suggestiva; una fugida no com a mitjà d’escapament, sinó com a forma de lluita. L’evocació d’una historia; la historia dels que marxaren i dels que marxaran. Un homenatge a qui va tenir el coratge de desprendre’s d’allò superflu, abandonar […]

Un artista singular que ha sabut crear el seu propi llenguatge a partir de la fusió d’arts escèniques diverses porta a Barcelona una història sobre les relacions familiars que s’adreça a petits i grans. La màgia, la fantasia i els ambients fantasmagòrics prenen l’escenari en la nova creació d’un artista que ha inventat un llenguatge únic i personal a força de combinar arts escèniques diverses. Sobren les paraules en un univers escènic on s’imposen la màgia de les acrobàcies, el moviment i els sons. Amb […]

La coreografia guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2016 posa a l’escenari quatre ballarins i ballarines i tres músics que ens parlaran sobre una realitat tan diversa com les mirades que hi projectem. La mirada, tant la que adrecem sobre el món com la que els altres llancen sobre nosaltres, és el centre d’un espectacle de dansa contemporània amb música en directe que investiga la realitat a través dels diferents punts de vista dels qui que la llegeixen. Precisament, el títol, Moaré, […]

Mix-en-scene és un projecte d’Amaranta Velarde i Alba Corral, que proposa desenvolupar una experiència acústica, visual i coreogràfica per a l’espectador, on el performer-ballarí-Dj, punxa en directe la mateixa manera que balla i acciona partitures coreogràfiques. A si mateix l’escena va acompanyada de peces visuals generades en temps real. Es tracta de construir una sessió acústica i visual que reprodueix, versiona i barreja fragments (samplejats) històrics i icònics de la dansa, la música i els visuals. La proposta realitza un viatge que experimenta amb la […]

Una experiència teatral poc convencional de Roger Bernat, on el públic crearà un relat a partir de converses reals entre combatents espanyols de l’Estat Islàmic. És un muntatge signat per Roger Bernat, un artista especialitzat en muntatges teatrals sense actors en els quals l’espectador assumeix el protagonisme, sigui convertint-se en part de la funció (La consagració de la primavera, Numax-Fagor-plus, vista al Grec 2014…) sigui, com en aquest cas, esdevenint un mediador que es crea la seva pròpia versió dels fets escollint entre un seguit […]

Un any més, la revista Teatralnet presenta la tradicional gran festa dels musicals al Teatre Grec. És una iniciativa que va arrencar l’any 2014 i que, any rere any, s’ha consolidat gràcies al gran èxit que ha assolit entre el públic barceloní. Una de les claus de l’èxit és la diversitat de les propostes, que en cada edició d’aquesta cita musical parteixen d’un plantejament artístic diferent. En la d’enguany, els popurris temàtics de grans temes del teatre musical són el fil conductor, la banda sonora […]

El moviment és la matèria primera que utilitza aquesta creadora per reivindicar el monstre com a forma natural de la dansa. Investiga en el seu espectacle de quina manera el so afecta el cos, el so que produeix el mateix cos, els sons que el cos recorda o el so que tothom escolta: el silenci. Una proposta sobre la manera com el cos dialoga amb el silenci i els seus límits, a càrrec d’una artista que ha treballat amb Xavier Le Roy, Lipi Hernández, Jerome […]

Aquest monòleg, que la creadora subtitula molt significativament Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida, és alhora un diàleg directe amb el públic en el que, recurrent amb humor als records i a l’imaginari de la seva vida familiar, basteix un espectacle que incorpora música i vídeo. Visc amb la idea recurrent de que la meva mare es morirà en qualsevol moment i sense previ avís i que, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la. Enfoco la meva atenció […]

Carme Portaceli dirigeix Troyanas, el text d’Eurípides on les dones troianes denuncien els abusos patits durant la guerra. Un clam contra la violència de gènere amb un gran repartiment de dones, produït pel Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. SINOPSI Els mites grecs segueixen, encara avui, assenyalant els pecats de l’individu contra el benestar comú, els moments en què es deixa portar pels pitjors sentiments i comet brutalitats o segueix el dictat de la ignorància. Ahir, però també avui, les dones són, sovint, les […]

En una societat que no sap si un solter empedreït és un “solterón” caspós o un “single” alliberat, un grup d’amics s’ha reunit al voltant d’un sofà per parlar-nos i cantar-nos acompanyats d’un teclat. Aquest grup es permet llegir un perfil de GayRomeo sobre una cobla de Rocío Jurado o practicar el Kamasutra per la meitat (és a dir, amb la meitat que queda inscrita sota la pell d’un sol individu) i de somiar de reinventar els enyorats passejos dominicals amb “la nòvia”.