Tot el que necessites per anar al teatre

Yira

Una cambrera japonesa que balla flamenc. Una actriu estrangera que aprèn idiomes amb l’ajuda d’un radiocasset. Un músic ambulant. Un cantaor tancat que vol triomfar. Tots vigilats per una veu en off, mecànica i distant. Tots s’interpreten a si mateixos a la recerca de millors oportunitats, captats per un moment, emmagatzemats a la rebotiga d’una sala de banquets esperant instruccions per realitzar els seus serveis. Allà lluitaran contra la realitat i transformaran l’espai per reconstruir-hi els seus records.

Les dàrsenes, les presons, els cafès, les cantonades, els bordells, l’avinguda més ampla del món, són les fronteres originals del lunfardo, un llenguatge bastard i críptic, arma i artefacte dels malfactors que a principi del segle XX van ajudar a construir la història popular de Buenos Aires.

Yirar deriva del verb italià girare (girar, fer la volta) En l’argot porteny, un Yiro és una prostituta. Així s’anomenava a aquestes dones que per esquivar la policia, s’allunyaven del seu lloc, deambulant sense destí, tornant més tard a la mateixa cantonada. L’expressió hacer un yiro o yirar descriu avui dia no només la sort de les prostitutes sinó de qualsevol individu que envolta, allunyant-se, un punt de partida al qual sol tornar.

Yira és una composició de fragments de vides errants, una recerca personal per construir la pròpia identitat en un món complex i aparentment inaccessible.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • L’obra té una gran posada en escena i una molt bona il.luminació que ens ajuda eb aquest joc. És una mescla de molts elements i sentiments que ens fan reflexionar. Pel meu gust una mica experimental, però interessant.

    25/06/2014