We love Queen

Des dels seus inicis he estat un fidel seguidor de Queen. Quan vaig veure que al Coliseum venia un espectacle tribut del grup, vaig tenir els meus recels perquè com més seguidor ets d’un grup, més exigeixes i em vaig equivocar de ple. Sort que vaig llegir opinions en aquest grup i altres llocs molt positives i això em va animar a anar-hi. Llàstima que ho he fet avui últim dia, perquè us asseguro que si hagués anat abans per descomptat repetiria. Només obrir el teló una escenografia impactant, ens situa en una catedral on guiats per un sacerdot de l’Església de Adoradors de Queen, els assistents participarem a una cerimònia d’exaltació a la vida i obra de la banda. Una gran escalinata amb un tron ​​on hi ha el que fa de mestre de cerimònies encarnat magníficament per l’actor i cantant Enrique Sequero i cinc monjos, que després es converiran en l’excel·lent cos de ball, baixen a la platea on escullen a un perquè Mercury s’encarni en ell. Aquest no és altre que el magnífic cantant Manuel Bartoll. A partir d’aquí comencen a sonar les mítiques cançons It ‘sa kind of magic, We are the champions, Who wants to live forever, Bohemian Rapsody així fins a 16 títols. Màgic, emotiu. una connexió brutal amb el públic que et transmet una energia que fa que no puguis parar de cantar, ballar i estar més temps de peu que a la butaca i d’això s’encarreguen molt bé els quatre músics, baix, guitarra, teclat i bateria què toquen de meravella. Parlant de concerts, no uns altres espectacles, feia anys que no m’ho passava tan i tan bé com ho he fet avui. Serà impossible oblidar-ho, 105 minuts màgics.