Tot el que necessites per anar al teatre

Verdaguer, ombres i maduixes

Verdaguer, ombres i maduixes

El grup musical Obeses presenta aquesta Opera Rock sobre el mestre Jacint Verdaguer

L’obra, basada en proses autobiogràfiques i poemes de Verdaguer, construeix un fil argumental que acara un Verdaguer jove i terrenal amb un Verdaguer vell, savi i desenganyat. El llavi de maduixa de la Roser és la vida, i la missió d’una obra magna també és la vida. I encara és vida una infantesa natural, i els companys d’espellofada i tot allò que floreix en el nostre paradís iniciàtic. Però a l’altra banda del mirall hi ha les ombres, la tensió entre el triomf i la catàstrofe, tensions vitals difícilment solubles que es debaten entre el Jo i el Tot.

Un home sempre en tensió és l’arrel de la paraula i de la música d’aquesta obra que ens remetrà als nostres propis dubtes. L’espectador es podrà submergir en un oceà orgànic que nua arts i ànimes per presentar-nos un Verdaguer encara nou.

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Oportunitat perduda per reivindicar i apropar el poeta a nous públics. Dubto que cap espectador no familiaritzat amb ell surti amb interès per apropar-s’hi. D’entrada perquè quan canten, no s’entenen els versos, tret del Verdaguer ja gran interpretat per Ferran Frauca.
    Mossèn Cinto és un dels meus poetes preferits i un personatge que em fascina. Doncs ni així, malgrat la molt, molt bona música (tret d’algun abús del falset heavy dels 80) i bones veus. La vida de Verdaguer és excepcional: exorcista, místic, un punt trastocat, almoiner, perseguit, calumniat, devot, dilapidador de fortuna aliena, deliris de grandesa, gran poeta (senyor, doneu-me ales o lleveu-me les ganes de volar) i escriptor (En defensa pròpia). Doncs per fer una obra sobre ell s’opta per un episodi insuls de joventut (dubta entre una noia o la poesia (?) i ella ho fa entre ell i un hereu) i de la resta, res de res. Verdaguer gran retreu al jove que optés per la poesia, com si aquesta fos la causa dels seus mals. Un segon acte, precedit pel número estil Les Mis de rigor, que no aporta res a la història, interpretacions molt fluixetes quan no canten (se salva la Xuel Díaz) i moments de vergonya aliena (un número llarguíssim fent el gall basat en un únic vers que tampoc està clar que fos de l’autor, molt jove llavors).
    Valoro molt, això sí, la voluntat de fer un musical de creació pròpia sobre una figura cabdal de la literatura, però ni la part biogràfica triada ni el resultat final estan a l’alçada. Llàstima.

    04/03/2017
  • Avui al Romea he estat veient l’estrena d’aquesta obra de Jacint Verdaguer que ens presenta el poeta de forma molt diferent de la que estem acostumats ja que Arnau Tordera i Obeses ho han portat al terreny musical (òpera rock segons el programa de mà). Ens parla d’un enfrontament del Vergaguer jove (A. Tordera) i un Verdaguer vell (Ferran Frauca) savi i desenganyat tot entrellaçant embolics amorosos i fracassos amb la trajectòria literària del poeta. Lo millor per a mi, la part musical a càrrec de Obeses així com Tordera, Frauca i Xuel Díaz (Roser) en les seves dues facetes de cantants i actors. La resta de la companyia justets i mancats de rodatge. La posada en escena i l’escenografia és tan, tan bàsica que en res ajuda a donar pes a l’obra. En conclusió, per passar l’estona i especialment gaudir de la part musical.

    02/03/2017
Articles relacionats

El grup Obeses protagonitza una Opera Rock sobre Jacint Verdaguer

9 febrer 2017

El grup osonenc Obeses, liderat pel cantant Arnau Tordera, porta al Teatre Romea el musical Verdaguer, ombres i maduixes, estrenat aquest desembre a Vic. L’obra, basada en proses autobiogràfiques i […]