Vaques sagrades

Perquè sí, el que han fet fins avui al Almeria és una faula, de les de veritat, amb animals com a personatges. Tres vaques a punt de ser sacrificades s'escapen de l'escorxador i tasten, encara que breument, la llibertat. Denise Duncan ha utilitzat aquest fet real per dir el que pensa d'algunes coses i ho ha fet de la mà de Joan Arqué, director i Pablo Miranda, Magda Puig i Lavinia Vila, actors, tots magnífics. Amb una molt bona posada en escena, senzilla, però bona, hem vist unes vaques il·lusionades, acollonides, i fins i tot filòsofes: "el pitjor de les coses dolentes que fan els dolents, és el silenci dels bons". Toma... Ah! no hi busqueu referències orwellianes, les coses van per un altra camí. Ja l'han descavalcat de la cartellera. Si no l'heu vist, l'haureu de repescar quan la tornin a programar.

Llegir més.

Sou animalistes? Creieu que el món necessita una o varies revolucions? Aquí teniu un espectacle que us agradarà. En clau tragicòmica, inspirat en fets reals i amb moralina inclosa.

Aquesta és la història de tres vaques escapant al seu destí. No podem oblidar que aquest destí és l’escorxador on la mort està industrialment dissenyada i executada. Qui no tractaria revoltar-se, d’escapar d’una mort segura i especialment freda? El text alterna acció i reflexió sense perdre ritme. Les peripècies pels carrers de la ciutat en la seva fugida desesperada i poc planificada, s’alternen amb les reflexions sobre la pròpia condició de bovina, l’acceptació d’un destí cruel i els anhels d’una possible vida alternativa. Impossible no traçar paral·lelismes amb la condició humana, i més quan aquestes vaques es dirigeixen constantment al públic.

Una escenografia senzilla però efectiva, deixa el protagonisme als tres actors que, sota la direcció de Joan Arqué, ens deixen unes bones interpretacions i algun gran moment.

 

Els personatges d'aquesta obra són tres vaques que han fugit de l'escorxador, i el cert és que des de Revolució a la granja no havíem vist tres animals que raonessin tan bé sobre la seva condició i sobre la llibertat en general. Des del primer moment empatitzem amb les vaques i extrapolem molt fàcilment tot el seu discurs de les revolucions, les injustícies i els falsos bons sentiments. Per desgràcia, vivim en un moment de revolució sorda, pacífica i en moltes ocasions inútil. Però tal com diuen els personatges, poc abans de tornar en camions cap a l'inevitable escorxador, "ha valgut la pena intentar-ho".

Tot i resultar a estones una mica ingènua, Vaques sagrades es veu amb interès i acaba provocant un petit nus a l'estómac. Suposo que hi té veure el bon treball de direcció, i el boníssim treball interpretatiu que porten a terme Magda Puig, Lavinia Vila i Juan Pablo Miranda. Una proposta aparentment simple, però efectiva tant per missatge com per posada en escena. Si voleu passar una horeta de teatre "revolucionari", però igualment distret, no dubteu en visitar aquestes vaques sagrades que pasturen actualment a l'Almeria Teatre.