The primitals

Yllana i Primital Brothers s’uneixen per a sorprendre’ns amb “The Primitals”, una divertidíssima comèdia musical.

És la història d’una tribu lleugerament disfuncional,  amb somnis de grandesa i desequilibris mentals. Una parodia de la humanitat i del seu comportament social (desig, poder, autoritarisme, repressió, amistat, odi, amor, por, supervivència,  submissió, valor, diversió,...) amb un gran sentit de l’humor.

“The primitals” és una  combinació de música a capella, beat box (percussió vocal), humor gestual i sons onomatopeics.

Quatre cantants actors extraordinaris. Íñigo García, Pedro Herrero, Adri Soto i un sensacional Manu Pilas ens van fer gaudir d’una vetllada inoblidable. La qualitat vocal d’aquests quatre artistes és impressionant, de la mateixa manera que la seva expressivitat, la seva energia i dinamisme. Es nota el bon rotllo i la complicitat que hi ha entre ells, ingredients bàsics pel bon funcionament d’aquest espectacle.

“The Primitals” és un espectacle d’aquells que en diem rodó. Cuidat al mínim detall, des de la posada en escena, la direcció, la interpretació, la caracterització i la il·luminació. La música, les cançons, el moviment i el gest, tot absolutament tot és summament important  en aquest espectacle, fins hi tot la implicació del públic.

“The Primitals” és el clar exemple que amb una escenografia senzilla, un bon joc de llums i una direcció molt acurada, es poden fer grans espectacles.

No hi ha text. La trama es desenvolupa majoritàriament a ritme de cançons i algunes coreografies. Cançons de diferents estils i èpoques, que van des de versions bàsiques de soul a temes més complexos de música clàssica i contemporània, passant per  tot tipus de versions i fusionant diversos estils i lletres. Rock, pop, soul, òpera,... Cançons mundialment conegudes de totes les èpoques i estils com “Sweet dreams” de Eurythmics, “Bad” de Michael Jackson, “Stairway to Heaven” de Led Zeppelin  o “Rocking Rehab NO NO NO” d’Amy Winehouse , per posar-ne alguns exemples.

Moments realment inoblidables que fins hi tot ens arriben a emocionar, com quan canten el tema Bohemian Rhapsody de Queen, una versió de Nessun Dorma de la Òpera ”Turandot” de Puccini, el Lascia ch’io pianga de la Òpera “Rinaldo” de Georg Friedrich Händel o la molt ben aconseguida fusió entre el tema Creep un dels més grans hits de la carrera de Radiohead i Vesti La Giubba,  una de les àries més famoses de la òpera Pagliacci de Ruggiero Leoncavallo

Fantàstic el número- homenatge a les bandes sonores de pel·lícules tan conegudes , com Indiana Jones, Stars wars, Braveheart , Joc de Trons, ET i Superman.

No hi ha diàlegs, però tot s’entén a la perfecció.

Cal destacar la magnífica feina de caracterització dels personatges, tant pel que fa al disseny de vestuari de Tatiana de Sarabia, com pel maquillatge d’África de la Llave, que a més a més de ser molt visual, dona molt de joc a l’espectacle.

 “The Primitals”  és creativitat, imaginació, dinamisme i frescor. És una sorpresa rere una altra. És quedar-se amb la boca oberta escoltant les seves veus increïbles i no poder parar de riure davant la seva gràcia i talent.

Aquest espectacle es va poder veure al Teatre Espai Escènic Iago Pericot de Ca n'Humet (El Masnou) dins el Festival Ple de Riure d'enguany.

Yllana té una marca molt personal. Usant el "pallasso rus de colors" o la seva evolució mes digerible, "el clown nortemaericano" fan un humor gestual amb tots els elements d'aquestes figures.

No és fàcil crear una premissa d'humor (un codi que l'espectador entengui) amb el públic. En això Yllana és magistral, ho aconsegueixen en un temps rècord i es fiquen a l'respectable a la butxaca des del primer minut. El seu bon fer gestual, un precís i contundent maneig de l'ritme de comèdia i una comunicació fantàstica amb qui els mira des del pati de butaques fa que Yllana estigui a la cimera de la comèdia gestual.

A Primitals aconsegueixen sumar a això el cant. Un gran troballa! 'La clown que canta! Pot semblar una ximpleria, però és una gran troballa teatral. I a això cal afegir que no només canten... canten i canten de meravella!!! The Primitals aquesta ple de cançons (de fet el 95% de l'espectacle és cantat) conegudíssimes que ajuden a teixir la història ia mostrar els sentiments, ambicions, enveges i maquinacions d'aquests quatre aborígenes.Canciones plenes d'arranjaments fantàstics, harmonies delicioses i veus meravelloses que sorprenen i entusiasmen el públic més exigent.

No obstant això, hi ha alguna cosa que no em va convèncer de el tot. Algunes cançons eren massa llargues i trencaven el ritme de la narració, altres no aportaven res a l'obra i sembla que l'única funció fora ornamental o graciosa (trencant també el ritme de la narració). Això deixa un pòsit d'obra una mica lenta en alguns moments. És només la meva percepció i pot ser que m'equivoqui.

En qualsevol cas The Primitals és una comeda amb majúscules amb clowns que canten molt bé i una història darrere plena de tendresa i humor.