El personatge d’un quadre de Degas esdevé protagonista d’una reflexió sobre la invisibilització de qui és diferent. Es basa en les experiències d’una bailaora anglesa amb les arrels a Ghana que presenta el primer solo.

Sinopsi

Ningú millor que aquesta bailaora de flamenc de pare jamaicà i mare ghanesa per explicar-nos amb el llenguatge del baile què passa quan algú hi és però les mirades el travessen, quan ningú s’hi fixa i tothom l’ignora. D’aquí que en aquest muntatge, el primer que protagonitza en solitari, tingui una especial rellevància el concepte cripsi, que fa referència a la capacitat d’alguns animals d’evitar ser percebuts, bé com a tàctica depredatòria o bé com a defensa.

A Yinka Esi Graves ja la vam veure durant el Grec 2021 Festival de Barcelona acompanyant al baile la cantant Buika en el seu concert al Teatre Grec. Ara, però, l’artista ja no és cap convidada, sinó que té un escenari propi. I hi situa en ple centre el personatge de l’Olga Brown, la figura mulata que apareix en l’únic quadre de Degas que retrata el món del circ: Miss La La al Cirque Fernando. Yinka Esi Graves pren en préstec el nom i converteix la seva protagonista en La Lala, una acròbata coneguda també com la femme canon, mitjançant la qual explora aquesta invisibilització que tant pot ser una arma com una defensa. Possiblement no coneixíeu aquest personatge, ni tampoc el de Jacinto Padilla, també conegut com el Negro Meri o el Mulato Meri, que és un dels primers artistes flamenc que apareix en un film dels germans Lumière i un exemple més d’invisibilització en la història de l’art.

El muntatge, que pren la forma d’una de les concert-parties pròpies de la tradició ghanesa, s’ha anat construint al llarg de diverses residències al Regne Unit, a França i a Espanya, i té col·laboracions de grans artistes, entre els quals el guitarrista flamenc Raúl Cantizano, tot un mestre de la improvisació flamenca; la bateria i poeta Remi Graves i la cantant flamenca Rosa de Algeciras, autora de la lletra d’un tema específicament creat per a aquest espectacle.

Durada:
Sinopsi

Ningú millor que aquesta bailaora de flamenc de pare jamaicà i mare ghanesa per explicar-nos amb el llenguatge del baile què passa quan algú hi és però les mirades el travessen, quan ningú s’hi fixa i tothom l’ignora. D’aquí que en aquest muntatge, el primer que protagonitza en solitari, tingui una especial rellevància el concepte cripsi, que fa referència a la capacitat d’alguns animals d’evitar ser percebuts, bé com a tàctica depredatòria o bé com a defensa.

A Yinka Esi Graves ja la vam veure durant el Grec 2021 Festival de Barcelona acompanyant al baile la cantant Buika en el seu concert al Teatre Grec. Ara, però, l’artista ja no és cap convidada, sinó que té un escenari propi. I hi situa en ple centre el personatge de l’Olga Brown, la figura mulata que apareix en l’únic quadre de Degas que retrata el món del circ: Miss La La al Cirque Fernando. Yinka Esi Graves pren en préstec el nom i converteix la seva protagonista en La Lala, una acròbata coneguda també com la femme canon, mitjançant la qual explora aquesta invisibilització que tant pot ser una arma com una defensa. Possiblement no coneixíeu aquest personatge, ni tampoc el de Jacinto Padilla, també conegut com el Negro Meri o el Mulato Meri, que és un dels primers artistes flamenc que apareix en un film dels germans Lumière i un exemple més d’invisibilització en la història de l’art.

El muntatge, que pren la forma d’una de les concert-parties pròpies de la tradició ghanesa, s’ha anat construint al llarg de diverses residències al Regne Unit, a França i a Espanya, i té col·laboracions de grans artistes, entre els quals el guitarrista flamenc Raúl Cantizano, tot un mestre de la improvisació flamenca; la bateria i poeta Remi Graves i la cantant flamenca Rosa de Algeciras, autora de la lletra d’un tema específicament creat per a aquest espectacle.

Fotos i vídeos
Articles relacionats
Apropar un gènere per repensar les emocions d’avui

Apropar un gènere per repensar les emocions d’avui

L’ànima ambiciosa de la programació flamenca, especialment en dansa, que presenta en aquesta edició el Festival Grec 2023 la resumeix amb precisió el seu propi director, Francesc Casadesús: “Enguany hi […]

Enllaç copiat!