Sister Act, el musical divino

El millor Broadway s’ha teletransportat al Teatre Tívoli amb aquesta comèdia musical de monges superstars. No cal ser un freak de la pel·lícula del 92 per gaudir-la, doncs Bill i Cherill Steinkellner l’han reinterpretat dotant la història d’una espectacular posada en escena que et deixarà anclat a la cadira amb la boca oberta.

La factura és impressionant: el musical (produït per Whoopy Goldberg) és una franquícia que reprodueix centímetre a centímetre el muntatge novaiorquès. Compta amb centenars de vestuaris i desenes d’escenografies que pugen i baixen per reproduïr el Convent de Santa Maria. La purpurina i la música d’Alan Menken (Aladdin, Pocahontas, La Bella i la Bèstia, Hércules, La Sirenita…) fan la resta, amb setrill humorístic de El Terrat, que ha adaptat amb gràcia els acudits del guió a la realitat barcelonina.

El repartiment és un gran encert, exceptuant un parell d’errors de càsting que s’ensopeixen al costat de la veterana Àngels Gonyalons (sensacional) i la dinàmica Mambo Bokele. Cal aplaudir Gara Roda, l’actriu que encarna la innocent novícia: la varem veure al musical Goodbye Barcelona o Per sobre de totes les coses, però a Sister Act aixeca ovacions d’una platea entregada a la fe que profesa cantant.

Quan va abaixar el teló el públic estava de peu, ballant i cantant amb un somriure d’orella a orella.

En aquell moment vaig recuperar la fe, i un pensament em va atravessar la ment: me la tallo i em faig monja.

Ja estic buscant convent.

Per fi, la màgia de Broadway aterra a Barcelona. Sister Act és un musical molt fàcil de veure, fresc, divertit... resumidament un plaer diví. Tots coneixem la història d'aquest musical, oi? Qui no ha vist la película Sister Act? L'actriu Whoopi Goldberg ens va encandilar a tots l'any 1992 encarnant el personatge de Deloris Van Cartier en la gran pantalla... Whoopi va ser una monja de incògnit sublim!!! (que he de dir si va ser nominada com a millor actriu de musicals gràcies a aquest paper). El que no ens haguèssim imaginat mai és que aquí a Barcelona algú altre poguès igualar a la excèntrica actriu (almenys jo no les tenia totes....) però Mireia Mambo està de 10! Una gran interpretació per la protagonista, tot i ser més jove que el personatge original, és un volcà en escena: energia, "desparpajo" i una veu espectacular. La actriu té un rollo molt discotequero, propi de cantants consagrades com ara Donna Summer, que fa que t'entrin ganes de ballar.

En general, he de dir que tota la companyia és fantàstica. Si començo no acabo però vull destacar tot el que crec més convenient...

1. L'Àngels Gonyalons que torna als musicals tot interpretant a la madre superiora està magnífica... M'encanta com evoluciona el seu personatge dins la funció... tant estricte i esquerpa al principi i tant adorable al final de la funció.

2. Silvia Abril, la gran còmica d'aquest país... Tota ella és un show!!! Rius molt amb la seva interpretació de la germana Maria Lázaro.

3. Les monjes... L'esplèndida i jove Gara Roda en el paper de la monja novicia. Crec que aquesta noia arribarà lluny perquè té uns aguts espectaculars i és molt tendre a escena. A més, destacar també a Malia Conde en el paper de la monja grassoneta Maria Patricia (aquesta actriu et carrega d'energia positiva).

4. Fermí Reixac molt graciós, també, com a mossèn. Sempre l'he conegut fent de dolent a la televisió i aquí m'ha sorprés molt... Que polifacètic!!!! És un gran actor de l'escena catalana!!!!

5. Els mafiosos... súper divertits!!!! Destacar a Antonio Curros (m'enamora a escena tot fent de T.J i té una veu brutal).

6. El policia... Juan Delgado encandila amb el seu paper d'Eddie. Només coneixia aquest noi pel programa Operación Triunfo però he de dir que com actor ho val. El seu "solo" és genial... A part de la seva dolçor a escena fa un canvi de vestuari tan ràpid que alucines...

En definitiva, aquest musical et fa passar una molt bona estona. L'escenografia funciona perfectament, et transporta a l'estil Motown de Filadelfia i és fascinant veure com els telars pugen i baixen continuament simulant mil i un llocs (atents a la figura de la verge Maria al final de la funció... molt disco!!!). A part, la música d'Alan Menken és meravellosa i crec que l'orquestra integra perfectament la simfonia amb les particulars melodies R&B, soul, disco.... Vull destacar per finalitzar aquest escrit al gran director musical Arnau Vilà (no us podeu perdre el seu gag final.... sincerament sorprenent!).

Sóc un mal espectador... Analític, poc rialler i una mica amarg. A més, no m'entusiasmen els musicals i pràcticament tot se'm fa llarg. Suposo que és una de les conseqüències d'aquesta generació digital, on tot es consumeix ràpid i un moviment de dit s'anticipa al nostre pensament per convertir la nostra vida en una constant d'estimuls cada cop més breus i sorprenents. Amb Sister Act però, tot i ser una història que ja coneixem, val la pena parar motors i deixar-nos portar per aquest 'subidón' excel·lentment orquestrat. Un espectacle per a tots amb una factura impecable. Destacar la gran interpretació dels actors en aquest musical de primer nivell. Un acert de El Terrat, que col·labora en la producció amb Stage. Estic convençut que Sister Act ha aterrat a Barcelona per trencar esquemes tot portant un trocet de Broadway a Barcelona. És inspirador que es facin les coses tan ben fetes. Absolutament imperdible!

Cada vegada tenim més oferta de musicals a la cartellera de Barcelona i, per tant, un ventall més ampli de propostes que van des del format més petit a adaptacions dels èxits més populars de Broadway. D’aquests últims, el darrer en aterrar a la ciutat ha estat, precisament, Sister Act que, emparat amb una potent producció de El Terrat, ha aconseguit seduir a un gran nombre d’espectadors. I el cert és que, confiant, segurament, en la popularitat del seu referent cinematogràfic, s’han assumit totes les despeses i el desplegament que el muntatge requeria. El càsting, encapçalat per la gran Àngels Gonyalons i una sorprenent Mireia Mambo (tota una revelació), ha estat un veritable encert, ja que no era fàcil assolir el nivell vocal i d’energia que li fa falta a aquesta obra. Les cançons composades per Alan Menken (creador de les bandes sonores de La sirenita, La bella y la bestia o Aladdin) contenen un ritme brutal que s’encomana de seguida, són divertides i transmeten una positivitat increïble. Malauradament, acudits afegits com les referències a la Moreneta, l’Aserejé o David Bisbal estan fora de lloc, són totalment innecessaris i menyspreen el contingut humorístic del text original. A més, a algunes escenes parlades els hi manca naturalitat i han estat molt simplificades per donar protagonisme a la música i les coreografies que, d’altra banda, són fantàstiques. No obstant això, la majoria d’espectadors podran perdonar aquests detalls en favor de l’entreteniment de qualitat que ofereix i que aguanta durant dues hores amb una força inesgotable.

Encara no entenc el perquè ens feia mandra anar a veure’l i encara menys quan a vegades el teatre musical és l’excusa per poder viatjar a Londres per gaudir-ne d’aquest gènere de teatre que almenys a mi m’apassiona. L’espectacle que es representa és d’una extraordinària qualitat, en el que actuen 28 actors, 8 músics en viu i el porta un equip que en total suma 80 persones; es tracta d’una gran superproducció de gran èxit a Broadway i del West End londinenc. Llegir més.