Siamesas és una exploració escènica de l’origen de la creativitat, on es qüestiona la validesa de conceptes com el talent, la inspiració i l’autoria.
Mitjançant un repertori de cançons alhora familiars i estranyes, records personals i reflexions, planteja paradoxes i preguntes perquè l’audiència pugui habitar la pell com a compositor de Gut Derby, el mestre de cerimònies que dirigeix al públic durant la funció.
Gut Derby se serveix de la barreja de cançons aparentment oposades o, per qüestions culturals, allunyades per invocar en l’espectador l’obertura i curiositat necessàries per desafiar els seus prejudicis al voltant de l’autoria, la distinció entre alta i baixa cultura i el profà i el sagrat . Sense arribar a respondre cap de les preguntes que planteja, es delinea una teoria de la creativitat allunyada dels discursos tradicionals -impulsados per les indústries culturals, invertides en l’enaltiment de la figura de l’autor- basada en el metafísic i impersonal.
Siamesas és un espectacle que es recolza en diferents formats escènics per obtenir de cadascú el necessari perquè l’audiència -amb el pretext de descobrir l’origen de les cançons- acompanyi a Gut Derby en un viatge cap a alguns dels seus racons potser insuficientment visitats . Buscant la intimitat amb el públic des del primer segon i mitjançant un text en primera persona de to confessional, Gut Derby apel·la a la tirada de tot ésser humà per ser acompanyat a les profunditats de si mateix. El seu discurs entrellaça records i reflexions sobre la pròpia biografia amb preguntes i hipòtesis sobre l’espai on i el procés mitjançant el qual les cançons són enllumenades i rebudes. Cada parlament és acompanyat d’una cançó, híbrida de dues melodies populars però subjectivament distants, que provoca el riure nerviós necessària per a fomentar la curiositat i obertura de l’audiència. Siameses culmina amb una catarsi creativa amb l’audiència en forma de cànon, un ritu pop que rubrica el suggeriment que potser cap cançó hagi estat escrita mai.
Siamesas és una exploració escènica de l’origen de la creativitat, on es qüestiona la validesa de conceptes com el talent, la inspiració i l’autoria.
Mitjançant un repertori de cançons alhora familiars i estranyes, records personals i reflexions, planteja paradoxes i preguntes perquè l’audiència pugui habitar la pell com a compositor de Gut Derby, el mestre de cerimònies que dirigeix al públic durant la funció.
Gut Derby se serveix de la barreja de cançons aparentment oposades o, per qüestions culturals, allunyades per invocar en l’espectador l’obertura i curiositat necessàries per desafiar els seus prejudicis al voltant de l’autoria, la distinció entre alta i baixa cultura i el profà i el sagrat . Sense arribar a respondre cap de les preguntes que planteja, es delinea una teoria de la creativitat allunyada dels discursos tradicionals -impulsados per les indústries culturals, invertides en l’enaltiment de la figura de l’autor- basada en el metafísic i impersonal.
Siamesas és un espectacle que es recolza en diferents formats escènics per obtenir de cadascú el necessari perquè l’audiència -amb el pretext de descobrir l’origen de les cançons- acompanyi a Gut Derby en un viatge cap a alguns dels seus racons potser insuficientment visitats . Buscant la intimitat amb el públic des del primer segon i mitjançant un text en primera persona de to confessional, Gut Derby apel·la a la tirada de tot ésser humà per ser acompanyat a les profunditats de si mateix. El seu discurs entrellaça records i reflexions sobre la pròpia biografia amb preguntes i hipòtesis sobre l’espai on i el procés mitjançant el qual les cançons són enllumenades i rebudes. Cada parlament és acompanyat d’una cançó, híbrida de dues melodies populars però subjectivament distants, que provoca el riure nerviós necessària per a fomentar la curiositat i obertura de l’audiència. Siameses culmina amb una catarsi creativa amb l’audiència en forma de cànon, un ritu pop que rubrica el suggeriment que potser cap cançó hagi estat escrita mai.
