La Cia. La Mistèrica presenta Segis-Mundo amb Daniel Ventosa, un monòleg dramatitzat que combina teatre, música i dansa.

Sinopsi

Amb el soliloqui més famós del drama espanyol de fons, el protagonista encarna a un actor-músic, un xaman, una dona i, el més aventurat de tot, s’encarna a sí mateix. Es a dir, a l’escenari, no sabem el que és veritat i el que és mentida.

Segis, de manera fragmentada i sense un ordre aparent, dubta de la vida, la presència, la identitat, la nostra sort i la de les persones que ens van precedir.

Podem triar el nostre destí o, pel contrari, ja està escrit a les estrelles? Amb aquestes preguntes, Segis Mundo fa un viatge que el transforma. Sostingut per la mirada del públic, transita pel teatre, la música, l’espai i el cos. Les lletres de les cançons i els textos es fonen en un contínuum. Els objectes prenen vida. L’espai es remou. El públic és interpel·lat. Es tracta d’un monòleg estructurat com seqüència-mosaic de fragments: cançons, sons, moviment, text, transformisme, ritual… que explora, amb rigor, maneres narratives no rígides on els límits es desdibuixen i les etiquetes no tenen gaire cabuda.

Durada:
70 minuts

Sinopsi

Segis, de manera fragmentada i sense un ordre aparent, dubta de la vida, la presència, la identitat, la nostra sort i la de les persones que ens van precedir.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 1

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Segis i el món

L’únic moment que ha existit des de sempre és ara, no hi ha res més, fins i tot allò que crèiem que succeïa en el passat succeïa ara, i així seguirà tota l’eternitat...

De la mateixa manera que en “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, en Segis i en Daniel ens endinsen en el seu món, que també és el nostre, i ens parlen de temes de contingut filosòfic, com el dubte, la sort, la realitat, el perill, l’herència genètica, la mentida, els somnis, la vida...

Ens parlen del que sembla i no és, del que no és i ho sembla. Del dubte de la vida, el d’un mateix, del aquí i del ara, i de les certeses i incerteses dels dubtes. De la sort,...de la seva existència. De si podem triar el nostre destí, o ja està escrit?

De la realitat i del reflexa que veiem en un mirall quan ens mirem.

Somnis? Ficció?

El teatre és dins o fora del teatre?

“Segis- Mundo” és autoficció, ficció i realitat. Són confessions, reflexions i contradiccions. És ara i quan tot és res. És teatre, música, espai i cos. Transformisme, ritual, somnis.

Els límits entre la realitat i la ficció es barregen a l’escenari. Segis, Daniel. Daniel, Marina. Clàssic i contemporani per fer-nos reflexionar sobre la vida.

Tot i que la proposta és de format molt senzill, es tracta d’un espectacle gens convencional. L’espai escènic el componen alguns objectes que serveixen, juntament amb la música, com a conductors de totes les capes que conformen l’obra. Daniel Ventosa a banda d’escriure i dirigir aquest espectacle, n’és l’únic intèrpret. Actor i músic. Ventosa ens regala moments realment divertits fent gala d’una notable diversitat interpretativa, posant-nos la pell de gallina mentre recita algunes estrofes de l’obra de Calderón, o fer-nos pixar de riure davant les anades d’olla dels protagonistes.

En una frase, “Segis- Mundo” és “No me cuentes tu vida, que ya tengo bastante con la mia”

13/10/2021

Deixa la teva opinió