Sinopsi

En Construcción 1 va ser un encàrrec de La Porta per a la cinquena edició de les Nits Salvatges. A partir del final d’aquella peça-experiment (que es construïa en directe amb 10 persones del públic) sorgeix quatre anys després En Construcción 2. 

Així doncs, el punt de partida és una escena típica de comèdia d’embolics, que s’ha creat a partir de diferents estereotips propis del gènere. Els personatges interactuen, es creuen i intercanvien objectes i frases enmig d’un desastre tragicòmic, on s’exposa el conflicte principal, així com una sèrie de petits drames secundaris.

En Construcción 2 és el procés pel qual una situació teatral realista es converteix en pura coreografia, en pura música; música visual que habita un espai físic: imatge musical. El procediment de construir, reconstruir, deconstruir i intervenir l’escena una i altra vegada és la peça, per tant es dilueixen les barreres entre procés i espectacle. Els intèrprets depenen totalment els uns dels altres i l’escolta d’aquesta xarxa de dependència i de col·laboració és la clau de l’èxit del mecanisme.

L’important és que es produeixi el viatge. Viatge implica recorregut, és a dir, espai que es mesura en temps, però en aquest cas viatge també implica descobriment, no tant per mitjà de les idees sinó més aviat mitjançant l’experiència. No importa si la idea és simple si l’experiència d’aquesta idea ens apropa a alguna emoció desconeguda.

Durada:
Sinopsi

En Construcción 1 va ser un encàrrec de La Porta per a la cinquena edició de les Nits Salvatges. A partir del final d’aquella peça-experiment (que es construïa en directe amb 10 persones del públic) sorgeix quatre anys després En Construcción 2. 

Així doncs, el punt de partida és una escena típica de comèdia d’embolics, que s’ha creat a partir de diferents estereotips propis del gènere. Els personatges interactuen, es creuen i intercanvien objectes i frases enmig d’un desastre tragicòmic, on s’exposa el conflicte principal, així com una sèrie de petits drames secundaris.

En Construcción 2 és el procés pel qual una situació teatral realista es converteix en pura coreografia, en pura música; música visual que habita un espai físic: imatge musical. El procediment de construir, reconstruir, deconstruir i intervenir l’escena una i altra vegada és la peça, per tant es dilueixen les barreres entre procés i espectacle. Els intèrprets depenen totalment els uns dels altres i l’escolta d’aquesta xarxa de dependència i de col·laboració és la clau de l’èxit del mecanisme.

L’important és que es produeixi el viatge. Viatge implica recorregut, és a dir, espai que es mesura en temps, però en aquest cas viatge també implica descobriment, no tant per mitjà de les idees sinó més aviat mitjançant l’experiència. No importa si la idea és simple si l’experiència d’aquesta idea ens apropa a alguna emoció desconeguda.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!