Tot el que necessites per anar al teatre

Refugiada poètica

Refugiada poètica

No són necessàries grans infraestructures per connectar amb el públic, la ballarina Claire Ducreux ens ho farà veure amb una peça sublim de dansa-teatre visual per a tots els públics. Refugiada Poètica, neix del desig de donar vida en sala als 2 últims solos de carrer de l’artista: El somriure del Naufrago i Vaixell de Sorra. “El meu personatge de rodamón, metàfora del vulnerable, em porta al meu senzill repte artístic i humà: buscar autenticitat i humilitat per compartir simples emocions i veritables moments de màgia teatral”.

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    “REFUGIADA POÈTICA” (en gira).
    Hi anava amb recança: programada (ja veia que no del tot encertadament) com a infantil –em va recordar a “You say tomato”, quan la parella de músics es queixen que els contracten per a un bolo i els anuncien a “altres activitats”, el no entendre del tot què ofereix un artista, no adreçar-los al seu públic…-, a més, una proposta amb dansa contemporània, que em supera, i, sobretot, havia llegit que feia participar el públic, cosa que detesto per com de malament ho passo (desconnecto de la proposta i només estic pendent de que no em toqui a mi ser l’objecte de les rialles del públic). I tothom tenia raó: dir que vaig sortir encantat, és quedar-se curt. Sort que no sóc dels que esperen a la sortida, que no l’hagués deixat anar de l’abraçada que volia fer-li.

    Una rodamón, amb aires de Chaplin (que tampoc em fa el pes, doble mèrit!), fràgil però forta al mateix temps, absolutament generosa, que comparteix el poc que té (algú va dir que la solidaritat no és donar el que et sobra, sinó el que necessites), que emociona des del començament i et fa seu. Ella vol jugar i que juguis amb ella, encomanar la seva fantasia, el seu optimisme, el parar atenció a les petites coses que sovint ignorem (el vol d’una bossa de plàstic, el compartir, la imaginació…). Hi ha dansa, mim, clown…i una escalfor que surt d’ella i et fa passar el fred.
    En RESUM: Tendresa i sensibilitat infinites, sense caure en sensibleria, sinó que et fa recordar en com de fàcil és oblidar les coses importants… i recuperar-les.

    29/01/2017
  • Feia molt i molt temps que no m’emocionava amb una obra, com m’ha succeït avui a La Seca i és que és un somni del que no voldries despertar. Claire Ducreux fa un treball magistral que no només et transmet sinó que t’arriba al cor. La seva connexió amb l’espectador és brutal. La seva mágia teatral amb uns moviments harmònics i plens de tendresa t’atrapen des del minut un. Els efectes, la perfecta il·luminació i l’encertada part musical, acaben d’arrodonir el que estàs veient. Avui era l’última funció però espero que aviat torni pel que els que no ho han vist no només ho aconsello sinó que crec que és imprescindible veure-la. Jo per descomptat repetiré

    26/10/2015
  • ignasi tomás lopez-doriga

    La nostra valoració al blog culturayalgomas.wordpress.com

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2015/10/16/refugiada-poetica-mimo-intimista/

    Molt recomanable!

    16/10/2015