La salida
Inici » Dansa, Proximitat, Teatre » La salida

Comprar entrades per a La salida

L’obra de Lovecraft i un film de terror dels anys vuitanta inspiren La salida, un univers coreogràfic inhòspit format per cantonades, carrerons i cruïlles. Com se surt d’aquí?

La peça és una creació de Pepe Lolo, coreògraf, performer, artista del moviment i creador multidisciplinari, que combina en la seva pràctica artística la dansa, la performance i la tecnologia.

Sinopsi

Abandona tota esperança: aquí allò reconeixible i familiar deixa de ser-ho a poc a poc. I tots els elements de l’espai escènic acabaran convertits en portes que duen cap a universos paral·lels. Pepe Lolo crea una performance coreogràfica per a quatre intèrprets que genera una esquerda espaciotemporal en la qual la realitat deixa de tenir sentit i el cos és l’eix central. Tot passa en aquesta frontera difusa entre el gest dels performers i la percepció del públic, per a la qual tot és subjectiu, qüestionable. Els performers adreçaran al públic un seguit d’històries a mig construir que, de vegades, semblen simfonia i, de vegades, cacofonia. I tot això té lloc en un espai ple de punts de fuga amb o sense sortida, i amb obstacles de dimensions estranyes que evidencien el caràcter surrealista de la condició escènica. Com a guies del treball, el concepte mecànic de deformació, l’univers d’horror de l’escriptor H. P. Lovecraft i la representació de la fragilitat humana que va dibuixar el director polonès Andrzej Zulawski al film Possession (1981).

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

Abandona tota esperança: aquí allò reconeixible i familiar deixa de ser-ho a poc a poc. I tots els elements de l’espai escènic acabaran convertits en portes que duen cap a universos paral·lels. Pepe Lolo crea una performance coreogràfica per a quatre intèrprets que genera una esquerda espaciotemporal en la qual la realitat deixa de tenir sentit i el cos és l’eix central. Tot passa en aquesta frontera difusa entre el gest dels performers i la percepció del públic, per a la qual tot és subjectiu, qüestionable. Els performers adreçaran al públic un seguit d’històries a mig construir que, de vegades, semblen simfonia i, de vegades, cacofonia. I tot això té lloc en un espai ple de punts de fuga amb o sense sortida, i amb obstacles de dimensions estranyes que evidencien el caràcter surrealista de la condició escènica. Com a guies del treball, el concepte mecànic de deformació, l’univers d’horror de l’escriptor H. P. Lovecraft i la representació de la fragilitat humana que va dibuixar el director polonès Andrzej Zulawski al film Possession (1981).

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit