Rastres de Sara Sors ens explica, a través d’una sèrie d’històries entrellaçades que travessen quatre generacions, la història d’uns personatges que lluiten contra el mateix fantasma, tot i que cap d’ells ho sap.
Sinopsi
Un nen de vuit anys entra a l’habitació dels seus pares amb una destral. Un pare desapareix una nit de lluna nova. Una mare guarda silenci per protegir un secret. Una adolescent troba la felicitat en la seva ceguesa. Un home s’identifica amb un forat negre. I una jove aventurera es deixa portar per un grup de cuques de llum, sense saber cap a on va.
Més informació
Rastres es centra en el trauma transgeneracional, mostrant com els conflictes traumàtics no resolts poden ser transmesos a través de generacions mitjançant mecanismes inconscients.
Com diuen els psicoanalistes Abraham i Török (1978): “Les paraules que no van poder ser dites, les escenes que no van poder ser rememorades, les llàgrimes que no van poder ser vessades, són conservades en secret, encara que queden encriptades” manifestant-se a través de símptomes psicosomàtics. Així que els descendents poden veure’s afectats pel trauma dels seus avantpassats, tot i no haver viscut les mateixes experiències.
En aquesta peça s’utilitza la memòria històrica com a punt de partida argumental; la guerra civil és un exemple clar del nostre trauma col·lectiu. I amb un seguit de contes acompanyats d’una poètica visual, s’explora el pes d’un secret amagat, mostrant un terror tant irreal com palpable.
