Quincas (La mort i la mort)

Quincas (La mort i la mort)

Òscar Muñoz i Joan M. Albinyana presenten Quincas (La mort i la mort) basat en el text de Jorge Amado, considerat com una de les millors novel·les curtes brasileres contemporànies.

Quincas parla de la mort i el dol, però també l’alegria, la reconciliació o la festa, o el simple desig de passar una darrera nit de riure amb els amics.

Sinopsi

Com és possible que algú pugui morir dues vegades? Quincas viu diverses vides i dues morts en aquesta obra que ens parla del destí inexorable de les persones. Dels llaços i les cadenes que tot individu lliure, o que aspiri a un cert grau de llibertat, ha de trencar per tal d’escometre la seva odissea vital.

Fins avui continua molta confusió al voltant de la mort d’en Quincas Bram d’Aigua. Dubtes per explicar, detalls absurds, contradiccions en la declaració dels tesimonis, llacunes diverses. No són segurs hora, lloc ni darrera frase. La família es manté intransigent en la seva versió d’una mort tranquil•la, de matí, sense testimonis, sense aparat, sense frase, i en canvi els seus amics parlen d’una mort esdevinguda quasi vint hores després de la que indica la família, en l’agonia de la nit, quan la lluna es va desfer damunt la mar i s’esdevingueren fets misteriosos al passeig del moll de Bahia. La frase final, presenciada per testimonis capaços i repetida de boca en boca, va representar, a parer d’aquella gent, un testimoni profètic, un missatge de profund contingut.

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Com és possible que algú pugui morir dues vegades? Quincas viu diverses vides i dues morts en aquesta obra que ens parla del destí inexorable de les persones. Dels llaços i les cadenes que tot individu lliure, o que aspiri a un cert grau de llibertat, ha de trencar per tal d’escometre la seva odissea vital.

Fins avui continua molta confusió al voltant de la mort d’en Quincas Bram d’Aigua. Dubtes per explicar, detalls absurds, contradiccions en la declaració dels tesimonis, llacunes diverses. No són segurs hora, lloc ni darrera frase. La família es manté intransigent en la seva versió d’una mort tranquil•la, de matí, sense testimonis, sense aparat, sense frase, i en canvi els seus amics parlen d’una mort esdevinguda quasi vint hores després de la que indica la família, en l’agonia de la nit, quan la lluna es va desfer damunt la mar i s’esdevingueren fets misteriosos al passeig del moll de Bahia. La frase final, presenciada per testimonis capaços i repetida de boca en boca, va representar, a parer d’aquella gent, un testimoni profètic, un missatge de profund contingut.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Enllaç copiat!