Tot el que necessites per anar al teatre

Qui bones obres farà

Qui bones obres farà

Una versió molt particular de La Gavina de Txèkhov dirigida per Pep Tosar.

SINOPSI

Una companyia de teatre es veu obligada a abandonar la sala on ha treballat els últims quaranta anys. Els deutes acumulats fan impossible la continuïtat i per acomiadar-se la companyia assaja La Gavina, l’obra amb la qual tot havia començat quaranta anys enrere.

Recomanat partir de 16 anys.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Omnipresent Txèkhov en aquesta proposta, en forma d’amfitrió, mestre de cerimònies, esperit del teatre, ninot i autor de l’obra que assaja la companyia protagonista de l’obra. O ho és el teatre com a expressió artística? O com a espai?
    Una companyia, darrerament disgregada però mai trencada, ben bé com una família (amb els seus secrets, retrets, records, drames…) es reuneix per a tornar a representar “La Gavina”, abans que el teatre, que van fer néixer fa 35 anys, tanqui per desnonament. Els números no surten i els espectadors no acompanyen. L’administrador i productor intenta convèncer la companyia de fer un gir cap al teatre “comercial” -fàstic d’expressió-, però s’estimem més ser fidels als seus principis artístics que a la realitat. De pas, crítiques gens subtils a la gestió de la cultura per part de les administracions, que es deixa arrossegar per les xifres i no per la qualitat i experimentació amb un punt elitista.
    Un homenatge al teatre l’hem vist moltes vegades, de vegades amb un punt d’egocentrisme, però aquest és un pèl diferent. Homenatge a un tipus de teatre, i també del teatre com a espai físic on la vida succeeix, amb amors, desamors, naixements, morts…
    Les interpretacions les vaig trobar més aviat fredes, alguna massa forçada i d’altres, encorsetades, sorprenent donat que es reivindica contínuament un teatre d’emocions, que sacsegi l’espectador; difícil amb diàlegs poc naturals. Ara, l’Imma Colomer està fantàstica en un paper ben tendre, vorejant la demència senil, el millor de l’obra, sense dubte, juntament amb la música del piano en directe.
    En resum: sincera expressió d’amor a un tipus de teatre que es fa llarga (els fragments de “La gavina” que representen, amb ninos de paper maché a les espatlles em van cansar), amb una Colomer de premi.

    05/06/2016
Articles relacionats
‘Qui bones obres farà’, un joc de miralls txekhovià

‘Qui bones obres farà’, un joc de miralls txekhovià

17 maig 2016

La Sala Petita del TNC acull, del 19 al 12 de juny, Qui bones obres farà, una obra escrita i dirigida per Pep Tosar a partir de L’hort dels cirerers […]