Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #2: Teresa

Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #2: Teresa

El segon lliurament escènic d’aquest projecte polifònic de Lalinea que examina l’embriaguesa en els nostres temps fixa la mirada en les vivències d’una dona. Feminisme i contracultura en una peça guanyadora del premi Adrià Gual 2022.

És una proposta guanyadora d’una de les beques “Barcelona crea” de la convocatòria del 2020, de Lalinea, un projecte d’Úrsula Tenorio i Erik Forsberg que fa servir la realitat com a matèria primera de la creació escènica. La companyia ha estat resident del Teatre Lliure durant la temporada 20/21. El seu projecte José y la Barcelona disidente es va estrenar al Grec 2021 Festival de Barcelona. Cheli, el primer quadre del projecte de Pupilas pintaban mis sábanas, va ser coproduït i estrenat el 2022 a l’Antic Teatre.

Sinopsi

El Cheli i la Teresa són els protagonistes del projecte escènic de la companyia Lalinea, que retrata una generació d’usuàries d’heroïna a partir d’un seguit de testimonis en els quals es produeix un diàleg entre la mirada científica de l’Erik, metge que les entrevista, i l’experiència personal de les usuàries. A partir de les paraules d’aquests personatges, éssers extrets de la més pura realitat, es dibuixen dos quadres escènics que pretenen capturar els seus universos sensibles en el marc del projecte Pupilas pintaban mis sábanas. En aquest cas, és la Teresa qui està al centre d’un muntatge que retrata una dona immersa en els ambients de la Catalunya contracultural, però tot i això hipermasculinitzada, dels anys setanta. Teresa fa un ús lúdic de les drogues, no exempt de conseqüències, experimenta la discriminació doble que pateixen les dones consumidores i acaba trobant en el consum un mitjà d’emancipació i una xarxa de suport feminista de la qual formen part altres usuàries com ella mateixa.

Durada:
Idioma:
Català
Castellà
Sinopsi

El Cheli i la Teresa són els protagonistes del projecte escènic de la companyia Lalinea, que retrata una generació d’usuàries d’heroïna a partir d’un seguit de testimonis en els quals es produeix un diàleg entre la mirada científica de l’Erik, metge que les entrevista, i l’experiència personal de les usuàries. A partir de les paraules d’aquests personatges, éssers extrets de la més pura realitat, es dibuixen dos quadres escènics que pretenen capturar els seus universos sensibles en el marc del projecte Pupilas pintaban mis sábanas. En aquest cas, és la Teresa qui està al centre d’un muntatge que retrata una dona immersa en els ambients de la Catalunya contracultural, però tot i això hipermasculinitzada, dels anys setanta. Teresa fa un ús lúdic de les drogues, no exempt de conseqüències, experimenta la discriminació doble que pateixen les dones consumidores i acaba trobant en el consum un mitjà d’emancipació i una xarxa de suport feminista de la qual formen part altres usuàries com ella mateixa.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!