Una ballarina i coreògrafa que explora la relació entre cos i imatge es pregunta què tenen a veure el llenguatge hiperbòlic i la dramatització de la cultura visual contemporània amb el concepte d’histèria.
Sinopsi
El nou solo que presenta Núria Guiu, Premi Nacional de Cultura l’any 2022, té com a punt de partida el seu treball de grau en Antropologia i Evolució Humana. Comença com si fos una conferència performativa en què, atenta com sempre al món digital i amb un acrònim de les xarxes com a títol POV (Point of view), ens parla sobre l’exageració o el llenguatge hiperbòlic utilitzat per les persones joves usuàries de les xarxes i per les campanyes de màrqueting. Fent ús de projeccions i càmeres, la conferència inicial es desenvolupa progressivament com a espectacle, amb ironia i vulnerabilitat. I si aquest ús d’un llenguatge hiperbòlic tingués alguna relació amb el concepte d’histèria nascut el segle XIX? POV reflecteix una cultura visual de l’excés, en què el malestar sovint es converteix en espectacle, i explora la tensió entre el que “hauríem de ser” i el que realment podem sostenir. Núria Guiu ho investiga a partir d’imatges fotogràfiques de l’Hospital de la Salpêtrière, al París del segle XIX. Jean-Martin Charcot, metge neuròleg, pretenia sistematitzar, classificar, patologitzar i fotografiar els cossos, formes i moviments generats per la “histèria”. Va crear així una mena de decàleg de postures que ha acabat servint d’inspiració a diferents artistes, coreògrafes i ballarines.
Núria Guiu Sagarra
Ballarina i coreògrafa de Mollet del Vallès, radicada a Barcelona, Núria Guiu Sagarra ha col·laborat com a intèrpret amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal o Kobalt Works, entre d’altres. Ha centrat la seva pràctica artística en l’exploració de la relació entre cossos, imatges i relacions de poder, des d’una mirada personal, sociocultural i antropològica, especialment en relació amb els entorns digitals, la memòria i l’afecte. Ha creat espectacles com Likes (seleccionat per la plataforma europea Aerowaves 2018), Spiritual Boyfriends (vist al Grec 2020), Cyberexorcisme, MEDIUM i SUPERMEDIUM (ambdues col·laboracions amb la coreògrafa noruega Ingri Fiksdal).
Funcions en anglès (9 juliol) i en català (10 i 11 juliol).
