Tot el que necessites per anar al teatre

Plató ha mort

Plató ha mort va ser escrit en pocs dies (però revisat en excés), en un impuls, en un cop de geni, com una ràfega de metralladora embriagada de paraules i paraules. Una mena d’estat confús i convuls que inventava unes vides juganeres al mig d’una bar, prop de la barra, a altes hores de la nit i amb olor a ginebra. I tot allò que inicialment podia esdevenir un simple divertiment, que ho era i també ho és, es vestia de poètica, s’ensucrava en metàfores, imaginava experiències insólites i s’abocava com un vòmit necessari dins l’amor embegut, dins la sexualitat dispersa, dins el vers no ritmat. I tal vegada allò que s’il·luminava com amor platònic, només era resultat de la xerrameca de qui ha begut massa i voldria ser abraçat.

Premi de la crítica teatral 1996. 

SINOPSI

Un client, diguem-ne,  i el cambrer. Qui dels dos ha matat Plató, si és que Plató aquell vespre va arribar a anar al bar? Ah, l’amor acaba sent un orinal. I el platonisme?

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • cesar s

    Un hombre con dos copas de mas comienza a filosofar al camarero del bar…..a veces si la conversacion es amena y agradable,la puedes aguantar,pero se hace pesada y densa,al final da un giro la historia que es lo unico que te puede sorprender………¿texto brillante y premiado?a veces te encunetras a gente cerrando bares que da mas gusto escucharlos……

    15/11/2015