Sinopsi
Plató ha mort va ser escrit en pocs dies (però revisat en excés), en un impuls, en un cop de geni, com una ràfega de metralladora embriagada de paraules i paraules. Una mena d’estat confús i convuls que inventava unes vides juganeres al mig d’una bar, prop de la barra, a altes hores de la nit i amb olor a ginebra. I tot allò que inicialment podia esdevenir un simple divertiment, que ho era i també ho és, es vestia de poètica, s’ensucrava en metàfores, imaginava experiències insólites i s’abocava com un vòmit necessari dins l’amor embegut, dins la sexualitat dispersa, dins el vers no ritmat. I tal vegada allò que s’il·luminava com amor platònic, només era resultat de la xerrameca de qui ha begut massa i voldria ser abraçat.
Premi de la crítica teatral 1996.
SINOPSI
Un client, diguem-ne, i el cambrer. Qui dels dos ha matat Plató, si és que Plató aquell vespre va arribar a anar al bar? Ah, l’amor acaba sent un orinal. I el platonisme?
