Una comèdia tabú sobre la sexualitat i les relacions afectives.
Mar Ulldemolins i Francesc Ferrer protagonitzen aquesta comèdia transgressora de Lara Díez Quintanilla, guanyadora del Torneig de Dramaturgia Internacional 2022, explora on son els límits entre el plaer i la culpa quan et deixes anar pel desig.
Sinopsi
La Laia i el Jordi estan molt il·lusionats amb l’imminent arribada de la sevaprimera criatura. Son una parella feliç, oberta, i molt “progre” que han estudiat a fons tots els mètodes de criança i de noves paternitats. Una nit, decideixen fer el darrer pas que els hi queda per estar plenament preparats: confessar-se les petites coses (o no tan petites…) que s’han amagat durant el temps que han estat junts, amb la intenció de fer net abans de rebre el seu futur bebè. En aquest acte de transparència i confiança sortiran a la llum algunes experiències sexuals que no s’esperaven i que provocaran un autèntic terrabastall en la seva relació.
Som realment tan lliures com voldríem? Tan oberts de ment com ens pensem? Tan paritaris com proclamem…?
La Laia i el Jordi, els protagonistes d’aquesta història, aniran fins al limit per enfrontar-se a aquestes preguntes.
I tu, fins on arribaries?…
Nota de l’autora
A l’estiu del 2015 vam fer un viatge amb furgoneta pels Estats Units. Nou persones dins un mateix vehicle, durant hores i hores de carretera i manta. Malgrat l’espai fos petit, hi havia un clima de confiança i de diversió. Tots els membres de l’expedició ens consideràvem obertes, modernes, d’esquerres i feministes i ens sentíem lliures i felices creuant i criticant aquelles terres yankis, moralistes i conservadores.En un moment donat, una persona va explicar una història que li havia passat a l’amiga de l’amiga de la seva germana. Un bulo radicalment versemblant que girava entorn d’aventures sexuals, viatges i embarassos. Aquell relat que ella havia compartit innocentment per amenitzar unes hores de carretera va esdevenir una bomba de rellotgeria que va transformar per sempre la manera de mirar-nos els uns als altres. Van emergir, amb una facilitat escandalosa, els instintspossessius i els monstres del conservadorisme, el trogloditisme i el masclisme. Vam comprovar com, tots aquells valors, estaven enterrats a molt poca profunditat de les nostres carcasses progres. Vaig quedar tan perplexa d’aquella experiència que vaig necessitar encomanar-li al teatre la seva digestió i transformació. Així va néixer Plaer culpable.
