L'excèntrica: Peter Pan

La companyia l’Excèntrica ens porta una d’aquelles històries més conegudes per les adaptacions que per l’original, Peter Pan, el nen que no volia créixer i perseguia la seva ombra. Ho fa apropant-se al llibre més que a la versió Disney que tots tenim al cap (i, que per cert, ben bé que estava).

Una companyia, també excèntrica, més aviat formada per nens que juguen, ens vol representar aquesta història i ho fa d’una forma deliciosa, plena de jocs i aventures però, aquí està la diferència, amb un pòsit final trist de l’alegria que s’esvaeix quan el joc s’acaba, que en algun moment ha d’acabar. La visió innocent i plena d’il·lusió, amb una mica de vergonya infantil, d’aquesta companyia és la que ens transmet la pròpia representació de l’Excèntrica. Amb objectes al servei de la imaginació, com els llençols on es projectaran ombres i imatges, fer ús del mobiliari i joguines habituals de l’època com a atrezzo i escenografia, que proporciona una immersiva i versemblant ambientació ajudada per la il·luminació, a mig camí dels somnis i un escenari casolà. Tot això i, sobretot, els tres intèrprets, ens fan creure la premissa de la companyia que vol explicar-nos aquesta història. I ens guanyen de seguida. Admeto que a mitja obra em vaig adonar que portava una bona estona amb la boca oberta, com si no conegués els pirates, Neverland o Campaneta (encara més deliciosa aquí que a la pel·lícula!).

Al final, hem assistit a un teatre (com sempre al Maldà) de proximitat i aquí, a més, d’immersió, delicat i joganer, com una tarda de pluja on els nens inventen i viuen un munt d’aventures. I la vivim amb ells.

El menys millor: potser alguna seqüència queda massa llarga i alguna, massa curta.

El millor: les interpretacions dels diferents personatges a càrrec de David Anguera, Clara Moraleda (premi, ja) i Mireia Piferrer, i la magnífica atmosfera aconseguida.

PETER PAN, una proposta que la companyia l'Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l'Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d'aquesta deliciosa i particular visió d'un clàssic.

En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més.

PETER PAN, de l'escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l'any 1904, amb el títol de "Peter Pan i Wendy" amb més de 50 actors a escena.

Peter Pan és un nen que no vol créixer, té deu anys i odia el món dels adults. Sempre acompanyat de la seva fada Campaneta, pot volar. Viu en el país de Mai Més amb els seus amics, els Nens Perduts. Un país on viuen també indis, fades, sirenes i pirates.

En 1924 es va rodar la primera versió cinematogràfica en cinema mut dirigida per Herbert Brenon i l'any 1953 es va popularitzar el personatge amb la pel·lícula animada de Walt Disney. L'any 1954 es va estrenar la primera versió musical a Broadway.

L'Excèntrica Centre d'Arts Escèniques, de Santa Coloma de Gramanet, ha reconvertit la història inventant-se una petita companyia de comediants ... (una companyia maldestre i vinguda a menys, gairebé "firaires") ... que ens volen explicar la seva versió. Juanjo Marín és el director de la proposta, on únicament tres actors, David Anguera, Clara Moraleda i Mireia Piferrer, interpreten un munt de personatges. Una versió de "cambra", un treball artesanal i senzill de petit format amb una posada en escena deliciosa. Una versió que fa ressorgir en nosaltres, adults, el nen que portem dins.

Una posada en escena on la música, de la mà de Juanjo Marín i David Anguera, ocupa un lloc important en el desenvolupament de l'acció. Durant l'obra ens interpreten diverses cançons i un piano presideix l'escena.

Estructurada en diferents escenes, separades pel tancament del teló, la petita sala del Maldà passa de ser el saló i l'habitació dels Darling on els tres germans juguen i la Wendy explica contes esperant la visita de Peter Pan, a ser el País de Mai Més habitat pels nens perduts, o el vaixell del capità Garfio que entre les onades de cartó ens explica la seva obsessió per capturar i matar Peter Pan.

Amb alguns elements escenogràfics, el piano, un bagul, una pissarra, un gos de cartó, ninotets, jocs d'ombres, una gramola, un harmonium ... i jugant amb les portes laterals i el balcó, han estat capaços de crear un món de fantasia on la imaginació ens fa veure allò que els tres actors, d'una manera realment magnífica ens expliquen.

Hauríem de mencionar molts moments màgics, però ens ha captivat molt especialment l'escena de la caseta de nines en miniatura, on els tres actors interactuen davant del públic. La seva naturalitat i simpatia fa que el públic adult i infantil, present a la sala jugui amb ells i tots plegats ens deixem portar  a “la segona estrella a la dreta i tot recte fins al matí”.

Una proposta realment deliciosa.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Valorar un espectacle de teatre familiar no és fàcil sense ser un bon coneixedor del gènere. Crec, a més, que, tot i ser espectacles pensats pel gaudi de tots els públics, l’opinió dels nens i els més joves de la casa és la que hauria de prevaler en aquests casos. Malgrat això, des de la mirada adulta, s’ha de dir que aquest Peter Pan resulta una veritable delícia. Coherent amb la història original, el muntatge apel·la, directament, al nen interior que tots, encara, portem a dins i que mai voldrà fer-se gran, complaent-lo, divertint-lo i fent-li sentir que no està pas sol. L’Excèntrica ha creat un univers delicat, senzill i màgic, sense necessitat d’artificis i recolzant-se en la imaginació més pura per crear tot un món de fantasia. Malgrat que, a vegades, es perd dins de la seva pròpia idiosincràsia, el més interessant de l’espectacle és el joc escènic amb el qual els actors interpreten un grup de nens que, al mateix temps, juguen a explicar-nos la història; com si, veritablement, tres nens fossin el repartiment d’aquesta obra. En aquest sentit, David Anguera, Clara Moraleda i Mireia Piferrer fan un treball divertit, entranyable i d’una tendresa que conté el veritable esperit de la peça. No sé què opinaran els altres nens però el meu, el que porto a dins, va sortir encantat i amb moltes ganes de cantar, ballar, jugar i somiar com havíem fet plegats ara fa ja tants anys.