Fedra (‘Phédre’, 1677) és l’obra cabdal i ‘perfecta’ del més gran dels prínceps tràgics del Neoclassisisme francès del segle XVII, Jean Racine.
És escrita, com no podia ser d’altra manera, en els majestàtics versos alexandrins de llarga tradició gal·la. Per a ser més exactes, en 1.655 versos.
Sinopsi
Fedra s’acaba de casar amb Teseu (fill d’Egeu, rei d’Atenes) quan s’enamora d’Hipòlit, fill que Teseu havia tingut amb l’amazona Antíope. L’amor és tractat com a una malaltia de la qual a més de Fedra, són preses la seva germana Ariadna i la seva mare Pasífae.
