Pere Faura: "Striptease" + "bomberos con grandes mangueras"

Pere Faura: "Striptease" + "bomberos con grandes mangueras"

Sinopsi

“Striptease” és un striptease al teatre i a la seva mirada. Un striptease, una performance i una conferència que compara de manera irònica i divertida el fet teatral amb l’art de despullar-se.

Què esperem veure quan anem al teatre? I quan anem a veure un striptease? I quan anem a veure una peça de teatre que es diu “striptease”?

“Striptease” parla d’aquestes expectatives, del mecanisme de generació del desig en totes dues convencions i de la relació de seducció entre performer i espectador, allà on la seva mirada es converteix finalment en la protagonista principal d’aquest striptease.

“bomberos con grandes mangueras”

En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil.len entre la concreta re-contextualizació i la completa abstracció, un ballarí practica sol la dansa dual per excel·lència. Una masturbació sense soledad. Un striptease a l’arquitectura del plaer que el públic presencia en aquell espai entre ser espectador i ser voyeur, entre allò públic i allò privat, entre l’explícit y l’eròtic. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàsia de l’excitació y la fisicalitat del desig.

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

“Striptease” és un striptease al teatre i a la seva mirada. Un striptease, una performance i una conferència que compara de manera irònica i divertida el fet teatral amb l’art de despullar-se.

Què esperem veure quan anem al teatre? I quan anem a veure un striptease? I quan anem a veure una peça de teatre que es diu “striptease”?

“Striptease” parla d’aquestes expectatives, del mecanisme de generació del desig en totes dues convencions i de la relació de seducció entre performer i espectador, allà on la seva mirada es converteix finalment en la protagonista principal d’aquest striptease.

“bomberos con grandes mangueras”

En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil.len entre la concreta re-contextualizació i la completa abstracció, un ballarí practica sol la dansa dual per excel·lència. Una masturbació sense soledad. Un striptease a l’arquitectura del plaer que el públic presencia en aquell espai entre ser espectador i ser voyeur, entre allò públic i allò privat, entre l’explícit y l’eròtic. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàsia de l’excitació y la fisicalitat del desig.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!