Tot el que necessites per anar al teatre

Per un sí o per un no

Per un sí o per un no

Torna un dels textos més exitosos de Nathalie Sarraute: Per un sí o per un no. L’obra ens mostra una discussió entre dues amigues íntimes que arribaran a postures irreconciliables i on les pulsions soterrades seran les grans protagonistes.

Sinopsi

Dues amigues han quedat per anar al teatre, l’amistat d’anys es troba en un punt particularment tens. Les seves vides en el món en què vivim no permeten precisament converses pausades on confrontar punts de vista.

Ja no és el mateix. Anar al teatre sembla una bona manera de retrobar-se. Potser l’única.

Quan arriben a la sala però, no els quedarà cap més remei que mirar-se cara a cara. Sota les paraules més simples, sota els moviments físics i psíquics més subtils, la tensió creixerà fins un punt de no retorn.
Aflorarà amb violència inesperada una escletxa oberta de molts anys.

L’obra

Per un sí o per un no és l’obra més representada de Nathalie Sarraute. Des de la seva creació l’any 1986, s’han representat més de sis-centes funcions professionals. El seu èxit rau a l’escriptura tant de les paraules com dels silencis però també a la proximitat: la comunió derivada de l’obra entre els personatges i el públic. Poc importa que l’ambient dels personatges sigui intel·lectual, la banalitat de les situacions escollides i l’emoció retinguda ens parlen de qualsevol classe social. Així, D.1 i D.2 esdevenen arquetips, encara que cadascuna lluiti per preservar la seva pròpia diferència.

Aquesta diferència és justament l’essència pròpia que cada personatge intentarà defensar i protegir de la contaminació de l’altra; com si la seva illa estigués en perill, com si la seva identitat estigués a punt de ser aniquilada per l’altra. En els temps que corren, no deixem de veure com trontolla el diàleg, com l’escolta roman truncada per la por a ser rebutjat, jutjat i condemnat i per la necessitat de tenir la raó. Les paraules de Sarraute ens permeten emmirallar-nos i veure tot el que no està dit i vist. El diàleg dels personatges sembla quotidià. Tanmateix, el realisme de la superfície és contraposat a una força soterrada que ens permet escoltar molt més enllà de les paraules, escoltar les veus ofegades, reprimides i cridaneres de la veritat profunda. I aquí rau un altre dels tresors de l’obra.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració