Pasos largos

Feia temps que no ens apropàvem a la Sala Fènix per problemes d'agenda, però principalment per la reprogramació que ha fet la sala aquesta temporada, d'obres que nosaltres ja havíem vist. Diumenge vam aprofitar per veure una peça de Teatre de Titelles per adults de la companyia Coriolis, d'Uruguai, anomenada PASOS LARGOS. I vam sortir de nou enamorats de la sala i de la proposta.

La companyia de titellaires Coriolis es va crear en 2014 (tot i que els seus membres ja treballaven junts des de 2004), amb la finalitat d'investigar, experimentar i produir espectacles de titelles amb caire teatral. L’any 2016 va estrenar PASOS LARGOS, una coproducció uruguaiana-argentina, un espectacle de titelles per a adults, unipersonal de Maru Fernández sota la direcció de Gerardo Martínez i música original de Leandro Sabino.

Aquesta peça va ser seleccionada per participar en diferents Festivals de Titelles obtenint el Premi a la millor actriu en el 8è Festival Internacional de Teatre de Mont Laurier, Québec (Canadà) al setembre de 2017 i obtenint en el mateix Festival el premi del jurat al millor espectacle.

Ara ha arribat a la Sala Fènix on ha ofert quatre representacions, des del Fimo, Festival Internacional de Titelles d’Ovar (Portugal) on ha participat.

Maru Fernández, vestida de negre, surt a escena “amagada” dins d'un vestit de paper i on els seus peus són els protagonistes. Els seus peus ens porten a tres històries que parlen de la vellesa, la vida en parella i la infància.

Uns vestits que es transformen en escena i una actriu amb un registre de veus realment sorprenent. Una magnífica fusió de tècniques a partir dels vestits de paper i els objectes que ella domina a la perfecció.

A la vellesa, l'artista es fica dins del personatge de la seva àvia, amb una esquena absolutament deformada, que d'una forma còmica plena de sensibilitat ens explica la seva visita al metge, la seva participació en un grup coral o l'intent frustrat, una i mil vegades, d'encarregar un pollastre.

La mort de la vella dona pas a una magnífica escena, on dues "columnes vertebrals" dretes i una en cadira de rodes parlen dels funerals i de la mort, davant de la "columna vertebral" de la difunta.

Dues titelles, que la Maru Fernández, porta lligades als peus amb cintes elàstiques, representen el món de la parella, les discussions absurdes a partir d'una paraula mal interpretada i la reconciliació. Una genial manipulació dels titelles.

Un altre vestit que sembla viu, del que surt un personatge de paper que vol dominar a la nostra protagonista per acabar convertit en un ram de flors. I finalment des d’una visió infantil, ens dibuixa a sobre d’un vestit al seu Montevideo natal, el riu, el cerro i la seva casa.

PASOS LARGOS és genial, amb un gran treball de la titellaire en un espectacle amarat d'un gran sensibilitat. Llàstima que diumenge era l'ultim dia d'actuació a Barcelona.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

S’ha de dir que la Sala Fènix és dels pocs espais teatrals on s’hi poden veure veritables joies escèniques d’aquelles que se’n diuen poc convencionals, com és el teatre d’objectes, els titelles, les màscares o el teatre gestual. De fet va ser en aquesta sala on vaig descobrir per primera vegada el meravellós món dels titelles per adults.

Els titelles per a adults és un gènere artístic poc reconegut i poc visible dins la cartellera teatral de la nostra ciutat. Sincerament, no ho entenc. Suposo que és degut al desconeixement (per part del públic), i també per la manca d’informació i recolzament dels medis informatius. La qüestió és que a mi m’encanta aquesta disciplina artística, i sempre que m’assabento que n’hi ha algun de programat, em falta temps per anar-lo a veure.

 “Pasos Largos” ha estat una nova descoberta. Diferent a tot el que he vist fins ara. Es tracta d’un espectacle innovador on la companyia de titellaires Coriolis investiga i treballa amb diferents llenguatges escènics.

Coriolis ha creat un espectacle de titelles des d’una mirada més teatral. A “Pasos largos” es fusiona text, titelles, manipulació d’objectes, il·luminació, so i vestuari. La titellaire Maru Fernandez a part de la manipulació d’objectes, es transforma en un titella.

Un seguit d’escenes mostren les diferents etapes de la vida de l’ésser humà, i els canvis que viu al llarg del temps. Infància, adolescència i maduresa. Ho fa de manera poètica; de vegades amb humor i d’altres de forma més nostàlgica.

“Pasos Largos” ens parla de la vida i de la mort, dels orígens, del pas del temps, de les relacions de parella, de la família i de la soledat, de les pors, dels canvis,...

El millor:

L’originalitat de l’espectacle, el disseny de vestuari i titelles, el moviment corporal i la manipulació dels titelles. La sinceritat.

Què m’ha fallat?

-Caldria millorar la dinàmica en els canvis d'escena.

-Prescindiria de l’ús de la paraula oral.

Precisament una de les coses que més m’agrada d’aquest tipus d’espectacle és la manipulació sense paraules. Per mi és super important el silenci, la importància de la visualitat poètica, la capacitat d’observar i imaginar.