La cia No es pais para negras presenta Pareu de parar-me, un projecte que ens parla de les detencions per perfil ètnic. L’obra dinamitza la participació del públic amb la les eines que ofereix el Teatre Fòrum / Teatre de l’Oprimit. En basar-se en testimoniatges reals també es serveix dels recursos artístics del Teatre Document.

Sinopsi

Parad de pararme és un encàrrec que va realitzar SOS RACISME a la companyia No es país para negras per la necessitat de denunciar les parades de la policia per perfilació racial. És la interpretació artística de la campanya del mateix nom que està duent a terme SOS RACISME des de fa quatre anys i que compta amb una app per fer denúncies i incidir en l’eradicació d’aquesta pràctica.

Amb la ferma convicció que el teatre és i ha de ser en aquests moments una eina de transformació social, que participi en l’elaboració dels discursos polítics i socioculturals, els seus creadors van acceptar el repte perquè coincideix amb els dels objectius de la companyia.

Vas corrent per no perdre l’autobús i un policia et para.
Li preguntes a una senyora l’hora pel carrer i un policia et para.
Vesteixes xandall i sabatilles i un policia et para.
Descansant en un banc a la plaça mentre mires els coloms un policia et para.
A l’acabar de parlar amb la teva àvia des del locutori un policia et para.
La policia diu que té ordres d’identificar a gent com tu.
Com ets tu?

Durada:
60 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 1

Josep OS

Ahir vaig anar a la Sala Fènix per veure aquesta peça de teatre document amb dramatúrgia i direcció de Silvia Albert Sopale i Carolina Torres Topaga de la Cia. No es país per a negras, que els va fer la Federació SOS RACISMO. Al llarg de la representació veiem els dos tipus de racisme que pateixen els ciutadans pel color de la pell, l’institucional i el de la societat. El primer per part de la policia i en el nostre cas els Mossos denunciant la pràctica discriminatòria d’identificacions per perfil ètnic present en infinitat de casos al seu dia a dia i el segon el que pateixen per part de la societat amb fets humiliants, tots hem vist algú canviar-se de seient del metro perquè al seu costat s’ha assegut un negre, doncs això. Una escenografia molt senzilla però efectiva, feta de caixes de plàstic multiservei i que fins i tot serveixen per formar un mural amb persones que han patit rebuig. Els casos, les denúncies, i les situacions que Malcolm Mc Carthy va desgranant i diverses vegades interpel·lant els espectadors, es fan molt creïbles ja que a més d’actor, com a negre ha patit a la seva pell tot el que ens relata. Una obra necessària per remoure consciències perquè a la societat ens queda molt per avançar i les institucions molt per canviar.

11/02/2024

Deixa la teva opinió