On s’acaba el nom de Cristina Arenas és una peça coral i simbòlica que investiga com el relat íntim pot revelar estructures socials més àmplies. Amb un llenguatge poètic i una temporalitat fragmentada, l’obra confronta l’espectador amb allò que heretem, allò que repetim, i allò que som sense saber-ho.
Sinopsi
Un replà atemporal. Uns personatges que no saben qui són. Una espera infinita. En aquest espai suspès, entre el que va ser i el que no acaba de marxar, s’entrellacen fragments de vida, secrets familiars i històries no dites.
La peça enllaça memòria i migració, gènere i classe, vida i mort, per explorar els límits entre la identitat pròpia i la col·lectiva.
ESPECTACLE GUANYADOR DEL PREMI DAU 2025
