On s’acaba el nom de Cristina Arenas és una peça coral i simbòlica que investiga com el relat íntim pot revelar estructures socials més àmplies. Amb un llenguatge poètic i una temporalitat fragmentada, l’obra confronta l’espectador amb allò que heretem, allò que repetim, i allò que som sense saber-ho.
