Tot el que necessites per anar al teatre

nosoyrusa# (una peli de tu vida)

nosoyrusa# (una peli de tu vida)

La Señorita Blanco presenta, després de guanyar el Caravana de Tràilers TNT 2016, l’espectacle nosoyrusa# (una peli de tu vida).

SINOPSI

nosoyrusa# (una peli de tu vida) parla d’esforç, de suor i de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en “el nostre darrer enemic”.

nosoyrusa# (una peli de tu vida) és una mena de road movie fictícia, un homenatge a tots els éssers sensibles d’aquest món, un cant a les persones fràgils i valentes, a les gaseles que viuen en un món de lleons, una pel·lícula de les nostres vides, un esforç per la supervivència.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert

    Sí, yo soy clasicón, cierto, pero tampoco creo que sea sólo por eso que no entendí nada de nada.
    Y eso que tenía mucho a favor: de entrada, foto de una gimnasta, mi verdadera pasión. Identifico a Olga Korbut y pienso que esto promete y mucho. Un actor, vestido de gimnasta rusa, explica una anécdota que bien podría haberse basado en mis filias y fobias: un señor de Badajoz ve la gimnasia artística femenina de Munich’72, vive la desgracia y triunfo de la Korbut, y se emociona tanto que cuando tiene una hija, le pone ese nombre ruso.
    A partir de ahí, cuesta abajo. Se narra en exceso cómo se siente la chica cuando años después visita Rusia en compaía de su pareja, aburrido como lo que se cuenta. Un cuarto de hora de explicar hasta el detalle un cuadro que no vemos, luego aparece el lienzo y se pintarrajea. Y al final, otros 10 minutos de los intérpretes bailan una pieza de música electrónica (bastasnte hard, pero que me pirró, eso sí) buscando que el público se anime a saltar de sus butacas. Y no. Y ya.
    PD: y el salto Korbut no es que nadie lo recuerde ya, no es sinónimo del olvido que sigue a la gloria efímera. Es que lo prohibieron. Lástima.

    01/10/2017
  • Dins el TNT de Terrassa el divendres fent doblet, vaig veure aquest espectacle de La Señorita Blanco. Segons diu la Sinopsi parla de trampes i fracassos, de autoxantatges emocionals i de l’esforç de les gimnastes russes. Vull pensar que no em vaig equivocar de teatre perquè no em va transmetre absolutament res i molt menys el que aquí diu. Poques vegades he mirat en una hora tantes vegades el rellotge, amb això està tot dit. Lenta, repetitiva, escenes inconnexes, deu minuts aguantant l’explicació d’un imaginari quadre de Caravaggio, però després apareix el quadre i tornem-hi, altres deu minuts ballant desenfrenadament sense venir al cas. M’agrada molt el teatre experimental o de noves tendències però tot no s’hi val. Per oblidar.

    30/09/2017