Sinopsi
Una experiència teatral poc convencional de Roger Bernat, on el públic crearà un relat a partir de converses reals entre combatents espanyols de l’Estat Islàmic.
És un muntatge signat per Roger Bernat, un artista especialitzat en muntatges teatrals sense actors en els quals l’espectador assumeix el protagonisme, sigui convertint-se en part de la funció (La consagració de la primavera, Numax-Fagor-plus, vista al Grec 2014…) sigui, com en aquest cas, esdevenint un mediador que es crea la seva pròpia versió dels fets escollint entre un seguit de textos i converses. L’acció es remunta a l’any 2012, quan alguns ciutadans residents a Ceuta van viatjar a Síria per combatre amb l’Estat Islàmic. La policia va intervenir els telèfons d’aquests individus i va sotmetre a control les seves publicacions en les xarxes socials. La repetició literal i la reproducció mecànica d’aquests textos i els diàlegs telefònics que mantenien són, de fet, la matèria primera de No se registran conversaciones de interés.
En entrar a la sala, cada espectador rebrà uns auriculars sense fils amb tres canals, cadascun dels quals els permetrà escoltar uns actors reproduint alguns d’aquells diàlegs. I saltant entre canals diversos, cadascú es construirà el seu propi relat, de manera que no hi haurà dos membres del públic que visquin la mateixa experiència. El terrorisme islàmic, però també el dia a dia en els barris de Ceuta o mil i una qüestions quotidianes són igualment protagonistes en un muntatge que ens parla de l’Estat Islàmic prescindint dels filtres periodístics i que ens permet analitzar no només el fons dels comunicats de l’organització sinó també la forma d’uns missatges que han estat generats a la manera dels productes de la cultura de masses.
Castellà
tots els públics
Una experiència teatral poc convencional de Roger Bernat, on el públic crearà un relat a partir de converses reals entre combatents espanyols de l’Estat Islàmic.
És un muntatge signat per Roger Bernat, un artista especialitzat en muntatges teatrals sense actors en els quals l’espectador assumeix el protagonisme, sigui convertint-se en part de la funció (La consagració de la primavera, Numax-Fagor-plus, vista al Grec 2014…) sigui, com en aquest cas, esdevenint un mediador que es crea la seva pròpia versió dels fets escollint entre un seguit de textos i converses. L’acció es remunta a l’any 2012, quan alguns ciutadans residents a Ceuta van viatjar a Síria per combatre amb l’Estat Islàmic. La policia va intervenir els telèfons d’aquests individus i va sotmetre a control les seves publicacions en les xarxes socials. La repetició literal i la reproducció mecànica d’aquests textos i els diàlegs telefònics que mantenien són, de fet, la matèria primera de No se registran conversaciones de interés.
En entrar a la sala, cada espectador rebrà uns auriculars sense fils amb tres canals, cadascun dels quals els permetrà escoltar uns actors reproduint alguns d’aquells diàlegs. I saltant entre canals diversos, cadascú es construirà el seu propi relat, de manera que no hi haurà dos membres del públic que visquin la mateixa experiència. El terrorisme islàmic, però també el dia a dia en els barris de Ceuta o mil i una qüestions quotidianes són igualment protagonistes en un muntatge que ens parla de l’Estat Islàmic prescindint dels filtres periodístics i que ens permet analitzar no només el fons dels comunicats de l’organització sinó també la forma d’uns missatges que han estat generats a la manera dels productes de la cultura de masses.