María Milagros és una processó que parteix de l’autobiografia de Miluka per rebre la visita de dones de totes les edats i procedències i, així, reflexionar a partir del concepte de verge sobre la pèrdua de la innocència, les gàbies mentals i socials, els noms impostos i elegits i els mites i conseqüències de la postmaternitat. Una obra dirigida per Carlos Martín-Peñasco.

Sinopsi

Aquesta és la història d’un viatge entre dos noms. María Milagros és el nom amb què va ser batejada Miluka. Miluka vol canviar el nom al Registre Civil i anomenar-se únicament Miluka. Ella és actriu, té parella, dos fills, un gos i una casa amb jardí, però ha oblidat qui era. Ara és una verge dolorosa i la seva cuina un pal·li de Setmana Santa des d’on recorrerà la seva vida per esbrinar on es va perdre. Aquesta processó no té res de penitència, aquesta és una celebració de la dona en totes les formes.

Durada:
85 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Catarsi i amor

Un pas de processó de Setmana Santa en forma de cuina…o a l'inrevés. Sota pal·li, María Milagros, perquè així ho va voler la seva mare, Miluka perquè així ho vol ella, cuina mentre la vida passa, quina pena. Passen els disgustos, alguns somnis, la innocència, les parelles, però queda l'amor, perquè l'AMOR ho és tot. I no us penseu que és una cursilada, en absolut. És duríssima, molt, tant com tendra.

Aquesta Verge regna de la seva cuina a Carabanchel amb fills, parella, exparella, gos i mare a massa quilòmetres, amb una energia fins i tot aclaparadora, és moltes dones que es van fer invisibles després de ser mares. Perquè María Milagros parla de la postmaternitat i de la identitat, però no només d'això. Parla de persones. Ens convida a parar un moment i recordar, interioritzar que l'amor és la resposta, l'amor entès com a fil vital amb mil matisos, que de vegades fa mal, i que ens inclogui a nosaltres mateixos.

Mentre cuina van apareixent amb tons molt humorístics algunes, tràgiques d'altres, dones que van ser agredides, físicament o social, des de la custodiada Britney Spears a la màrtir Ana Orantes. Alhora, fragments difícilment superables, els que em van arribar i van tocar l'ànima, de dones més properes a ella, la seva mare, la seva àvia i, finalment, ella en un preciós final.

El millor: una interpretació total de les que cal agrair, per la valentia d'exposar-nos i exposar-nos, esgotadora i autèntica.

El menys millor: algunes aparicions de dones se'm van fer una mica llargues. Potser és que vaig connectar més amb la Miluka més propera, més íntima.

En resum: Aquesta proposta escènica experimental dirigida per Carlos Martín-Peñasco i protagonitzada per Miluka Suriñach, impacta. Potser enmig de la representació o en sortir, et colpeja però et dóna la cura a aquesta ferida. I també t'ha fet riure. Hi ha nostàlgia, esperança, emocions, teràpia, plors i rialles, tendresa i amor, catarsi. Obra tan propera que t'envaeix, que t'esgota com ha d'esgotar Miluka Suriñach però et dóna forces.

22/03/2022
Remei Solé

Es necessita molta capacitat i força per posar en escena el paper que la Miluka interpreta, ella sola, davant del públic. A través de la parodia, la tragicomèdia, ens va confrontant amb les múltiples realitats d’una dona qualsevol. La pressió social i familiar davant l’emparellament i maternitat, la soledat, la dona víctima, els múltiples sentiments de la corredora de fons. Només diria que potser caldria baixar la dosi de plor. Molts èxits, Miluka!

03/07/2022
Joan

Divertida!

26/03/2022

Deixa la teva opinió